dilluns, 31 de desembre del 2018

L'home dels nassos 2018



L'home dels nassos ha tornat a venir
aquest dia últim de l'any que s'acaba.
I jo el busco talment com el buscava
als meus anys d'infant pels tardets gandesans
batuts pel cerç. I sempre em va ser esquiu.
De fet, com tots els somnis.

divendres, 28 de desembre del 2018

Finals de desembre



La lluna, en quart creixent, s'emmarca a la finestra.
El dia s'ha estancat, ni creix ni meix.
Fa un xic de vent,
que agita els arbres del carrer on habito.
Amb la punta dels dits acarono els records.


diumenge, 23 de desembre del 2018

dilluns, 10 de desembre del 2018

Es fa fosc



Es va fent fosc. Els dies són molt breus.
I les hores molt llargues.
Mesuro el temps amb palpentes de cec
i busco una fugida que em dugui a la claror
d'eterna primavera.


dilluns, 3 de desembre del 2018

A la Tresa Ber



Teníem tretze anys, la boca riallera
i al cap tots els pardals d'eterna primavera.
La vida era un camí de roses, sota l'embat del sol,
lleugeres papallones, empreníem el vol
cap a un futur que creiem resplendent.
Ara ja voles sola, acarada a l'etern.
Que la nostra pregària acompanyi el repòs
de l'última morada, del Senyor dins del clos.
                               Carme



diumenge, 2 de desembre del 2018

Vaga de fam


A Bobby Sands

Plana un vel de tristor sobre l'eixorca
cridadissa del buit. Quina basarda
du la pluja d'avui sobre la grisa
petjada de tants peus a la deriva.

Roges roselles no han vist la florida
d'antigues il·lusiona al si covades
de ventres sense por. Vibrants i lliures
en verds espais abocats a l'escuma.

Per què no han de plorar totes les mares
relegades al cor de la tragèdia?
Jo ploro per Creont i per Antígona.

Ploro per cada rosa trepitjada
i per l'odi que empeny qui la trepitja.
Avui ploro per tu i per Anglaterra.
                                                     13-5-81

Poema que vaig dedicar als vaguistes de fam irlandesa, 8 dels quas van morir,