Novè aniversari

Els anys, els mesos, les setmanes, els dies,

les hores i els minuts van caient, inexorables.

Només els batecs del cor empresonen

els segons inesborrables de la teva absència.

A Miquel en el seu novè aniversari. (30-3-20)

Flama

Alimento la flama de l'esperança

amb petites dosis de present

i grans dosis de passat. El futur, des de la cantonada,

fa pampallugues incertes. I m'aferro

al vol d'un ocell i l'esclat d'un flor.

Viure, de vegades, només és sobreviure.

Esperança

Entre decepcions i esperances

va esdevenint la nostra vida.

Som petites volves de llum

surant en la intempèrie!

Primavera

Resto enclaustrada a casa, és temps de pandèmia

i els camins resten tancats. No tots:

el quadre de l'Eduard em crida a introduir-me

en un paisatge de llum, de perfums, de crits d'ocell

i bugonar d'insectes. Tot reverdeix i s'omple

de colors i de vida.

Al fons, Puig Cavaller em fa de far i guia.

Pluja

Plou. La pluja, a la barana del balcó,

deixa un rastre de llàgrimes.

Signes

La primavera, esquiva, no acaba d'entaular-se.

De fet, encara som març.

Però ja el arbres, l'aire, els ocells,

semblen voler avançar-se a la data establerta.

I, nosaltres, sotgem, expectants,

els signes del temps. I els presagis del astres.

Natalici

Els anys, com papallones irisades,

arriben i desapareixen, rabents,

per les portes segellades de l'horitzó.

Moment de joia i de dolor.

Què pesarà més en la balança, cega,

que registra, immutable, les nostres vides?

6 de març. Gràcies per les vostres felicitacions!

Març

Bufa el vent, de llevant, de ponent

o potser de tramuntana. I renova

l'aire estancat de la ciutat.

Tot agafa un color més net. Més transparent.

I podríem tocar el cel amb la punta dels dits.

(La foto és de la meva amiga Maria dels Àngels)

Joan Perucho

No vaig conèixer personalment aquest autor mentre era jutge de Gandesa. Jo era una joveneta i ens movíem en cercles molt diferents. No així mon pare, que era procurador del jutjat. Ell va dur a casa “Les històries naturals”, que em va fascinar.

Molt anys després, vaig escriure un article al diari “Avui” parlant d'ell i del seu periple gandesà. Immediatament, em va trucar per telefon i em va invitar a anar a casa seva. Un pis tan folrat de llibres, que no en podies veure les parets! En Joan i la seva dona eren una parella amabilíssima, ell em va demanar per la gent de Gandesa que havia conegut, el noms dels quals va reproduir al seu llibre.

-Vaig poder escriure molt perquè al jutjat hi havia poca feina -em va confessar.

En una de les visites que li vaig fer, se'm va queixar que, a Gandesa, havien dit de dedicar-li un carrer, però que això s'anava demorant, cosa que li dolia molt. Vaig dir-li que no s'hi amoïnes, que jo me n'ocuparia. En aquell moment, n'era alcalde Miquel Aubà, fill d'uns grans amics meus. Així que n'hi vaig parlar i el vaig convèncer que ho tirés endavant, que el llibre de Perucho honorava Gandesa, i li ho devíem. Així ho va fer.

Quan li ho vaig comunicar a Perucho, va voler-ne un prova i en vaig fer una foto de la retolació. Precisament, li vaig comentar, era una avinguda on s'aixecarien els nous jutjats comarcals. No en va tenir prou i va demanar a la seva dona que el portés in situ per poder-ho veure. Crec que va ser un dels últims viatges que va fer. Aquell reconeixement el va fer molt feliç. I a mi també!

Valgui aquesta petita col·laboració per a l'any Perucho que enguany celebrem de la mà del crític i escriptor Julià Guillamon, gran amic meu. La foto és de la portada del llibre del meu pare, i la dedicatòria que, anys després, m'hi va posar en Joan Perucho.