dilluns, 30 de març del 2020

Novè aniversari




Els anys, els mesos, les setmanes, els dies,
les hores i els minuts van caient, inexorables.
Només els batecs del cor empresonen
els segons inesborrables de la teva absència.

A Miquel en el seu novè aniversari. (30-3-20)

divendres, 27 de març del 2020

Flama


Alimento la flama de l'esperança
amb petites dosis de present
i grans dosis de passat. El futur, des de la cantonada,
fa pampallugues incertes. I m'aferro
al vol d'un ocell i l'esclat d'un flor.
Viure, de vegades, només és sobreviure.


diumenge, 22 de març del 2020

Esperança



Entre decepcions i esperances
va esdevenint la nostra vida.
Som petites volves de llum
surant en la intempèrie!


divendres, 20 de març del 2020

Primavera



Resto enclaustrada a casa, és temps de pandèmia
i els camins resten tancats. No tots:
el quadre de l'Eduard em crida a introduir-me
en un paisatge de llum, de perfums, de crits d'ocell
i bugonar d'insectes. Tot reverdeix i s'omple
de colors i de vida.
Al fons, Puig Cavaller em fa de far i guia.

dilluns, 16 de març del 2020

Pluja




Plou. La pluja, a la barana del balcó,
deixa un rastre de llàgrimes.


divendres, 13 de març del 2020

Signes



La primavera, esquiva, no acaba d'entaular-se.
De fet, encara som març.
Però ja el arbres, l'aire, els ocells,
semblen voler avançar-se a la data establerta.
I, nosaltres, sotgem, expectants,
els signes del temps. I els presagis del astres.


diumenge, 8 de març del 2020

Natalici


Els anys, com papallones irisades,
arriben i desapareixen, rabents,
per les portes segellades de l'horitzó.
Moment de joia i de dolor.
Què pesarà més en la balança, cega,
que registra, immutable, les nostres vides?

6 de març. Gràcies per les vostres felicitacions!


dimecres, 4 de març del 2020

Març



Bufa el vent, de llevant, de ponent
o potser de tramuntana. I renova
l'aire estancat de la ciutat.
Tot agafa un color més net. Més transparent.
I podríem tocar el cel amb la punta dels dits.

(La foto és de la meva amiga Maria dels Àngels)

dilluns, 2 de març del 2020

Joan Perucho

No vaig conèixer personalment aquest autor mentre era jutge de Gandesa. Jo era una joveneta i ens movíem en cercles molt diferents. No així mon pare, que era procurador del jutjat. Ell va dur a casa “Les històries naturals”, que em va fascinar.
Molt anys després, vaig escriure un article al diari “Avui” parlant d'ell i del seu periple gandesà. Immediatament, em va trucar per telefon i em va invitar a anar a casa seva. Un pis tan folrat de llibres, que no en podies veure les parets! En Joan i la seva dona eren una parella amabilíssima, ell em va demanar per la gent de Gandesa que havia conegut, el noms dels quals va reproduir al seu llibre.
-Vaig poder escriure molt perquè al jutjat hi havia poca feina -em va confessar.
En una de les visites que li vaig fer, se'm va queixar que, a Gandesa, havien dit de dedicar-li un carrer, però que això s'anava demorant, cosa que li dolia molt. Vaig dir-li que no s'hi amoïnes, que jo me n'ocuparia. En aquell moment, n'era alcalde Miquel Aubà, fill d'uns grans amics meus. Així que n'hi vaig parlar i el vaig convèncer que ho tirés endavant, que el llibre de Perucho honorava Gandesa, i li ho devíem. Així ho va fer.
Quan li ho vaig comunicar a Perucho, va voler-ne un prova i en vaig fer una foto de la retolació. Precisament, li vaig comentar, era una avinguda on s'aixecarien els nous jutjats comarcals. No en va tenir prou i va demanar a la seva dona que el portés in situ per poder-ho veure. Crec que va ser un dels últims viatges que va fer. Aquell reconeixement el va fer molt feliç. I a mi també!
Valgui aquesta petita col·laboració per a l'any Perucho que enguany celebrem de la mà del crític i escriptor Julià Guillamon, gran amic meu. La foto és de la portada del llibre del meu pare, i la dedicatòria que, anys després, m'hi va posar en Joan Perucho.