diumenge, 28 de maig del 2017

La nostra parla


Anton Monner
“Vocabulari de la Terra Alta”
Per si no n'hi hagués prou amb la seva monumental “Història de Gandesa, Cruïlla de Camins”, “Gandesa i la Fontcalda”, “Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal” i tants altres llibres i articles de divulgació i d'opinió, l'Anton Monner ha publicat una altra obra magnífica, el “Vocabulari de la Terra Alta” en el qual recull paraules i expressions característiques de la parla de la nostra comarca. I ho fa d'una manera al mateix temps didàctica i amena que m'ha recordat l'estil del “Diccionari Alcover-Moll”. Encara que sigui un llibre de consulta, fullejant aquest “Vocabulari” t'hi pots passa estones molt grates i molt enriquidores. Els gandesans i els terraltencs tenim amb aquest autor un deute impagable. Que per molts anys ens pugui seguir instruint! Les il·lustracions, molt suggestives, han anat a càrrec d'Àngels Cid. A tots dos la meva més sincera enhorabona!



dissabte, 27 de maig del 2017

Camins de Gandesa



Camino per camins mai no oblidats
entre ametllers en fruit, els marges esmaltats
de rutilants roselles. Aspiro l'aire net, i sento
la piuladissa dels ocells, el bugonar
dels insectes, la calidesa del sol. La constant
reinvenció de la natura.
Adelerades, les orenetes, s'apropen als nius
amb la pitança per als menuts que esperen.
Retorno lentament, m'acompanya
el torrent dels records. La meravella
de ser un part del Tot, immersa en el moment.

dimarts, 23 de maig del 2017

Plaça de l'església


Plaça quieta, recollida sota l'ombra
amatent del campanar.
Les hores sonen lentes.
El temps sembla adormit.
La vida passa avall.

(Dibuix de l'Eduard Barrobés)


dimecres, 17 de maig del 2017

Plaça


Des del balcó de casa veig l'espilleig inconstant
de la llum jugant sobre la superfície de la plaça.
Els arbres de capçades d'un verd nou i brillat,
l'envolten protectors. I els pilons de pedra
desgastats per l'ús, inviten al repòs i a la xerrada.
Mentre els xiquets d'ara juguen adelerats
sense pensar com n'és, de breu, la vida. 


dijous, 11 de maig del 2017

Lectures Sant Jordi 2

Sergei Dovlàtov
El Parc


Després de llegir La Maleta, que em va agradar força, vaig decidir llegir més llibres d'aquest autor rus exiliat als EUA, així que, aquest Sant Jordi em vaig auto-regalar El Parc, acabat de publicar per “labreu edicions” i molt ben traduït per Miquel Cabal Guarro. En aquest llibre, l'autor ens narra la història d'una mena d'alter ego seu, un tal Boris Alikhànov, escriptor divorciat i sense feina, que un estiu decideix fer de guia turístic al parc Puixkin. En aquest llibre, com en l'anterior, retrobem una sèrie de personatges molt peculiars, molt russos -recorden els de Txejov-, descrits d'una manera irònica i brillant, així com els diàlegs amb que s'hi embranca. El protagonista busca la pau, no obstant aquesta pau és trencada per una vista inesperada que el torna a la seva crua realitat. Dovlatov va néixer el 1941 i va morir als 49 anys. Les seves narracions, que li van valdre ser invitat a deixar el seu país, i que van ser publicats als EUA, són actualment llegides i celebrades a Rússia. Són paradoxes del destí!  

dissabte, 6 de maig del 2017

Lectures post Sant Jordi. Argelagues.



Aquesta és la primera novel·la de la periodista Gemma Ruiz, que treballa a TV3, cosa que, suposo, ha contribuït a la publicació i difusió de la seva opera prima. Una obra que, dit sigui de passada, no aporta gaire gran cosa a la literatura. Ruiz pren per protagonistes de la seva història tres dones, dues treballadores arribades a Sabadell des dels pobles respectius que nodreixen les files de les obreres del tèxtil, abans i després de la guerra civil, i la filla d'una d'elles, modista. Fa l'efecte que l'autora s'ha inspirat en la vida de les seves àvies.

La trama és senzilla, sense cap línia de tensió que li doni força narrativa. Tot llisca sense gaires estridències ni grans daltabaixos. Potser com la vida de la majoria de la gent. Això sí, la llengua està molt treballada i força ben aconseguida. Per a mi, aquesta ha estat la part més interessant de la lectura.       

dimecres, 3 de maig del 2017

Rosa


L'encant, efímer, de la rosa
consisteix a no saber
que demà
                    serà desclosa.



.