Hi he estat pensant aquests dies amb
motiu d'un article lloant la gran figura de Max Cahner Garcia, a qui
sembla que des dels diaris de la “capital del reino” se li'n
burlaven d'aquest cognom, tan, -a parer seu-, poc català. (De fet, la
mare de Cahner era de Lavapiés, i el seu pare alemany, cosa que no
li va impedir ser un gran propulsor de la llengua i la cultura
catalanes! Fet que demostra que és català qui ho vol ser!)
De fet, el cognom Garcia no sols és el
més estès d'Espanya, sinó també de Catalunya. I deu de tenir
carta de naturalesa entre nosaltres des de molt antic ja que tenim
fins i tot una població a la vora de l'Ebre que du aquest nom. (Les
barques de la foto en són).
He d'afegir que Garcia és el cognom de
dos amics que estimo molt, i també en tinc de Fernàndez, de López,
Ibáñez, Hernàndez..., tots ells -i elles- indiscutiblement
orgullosos de ser catalans!
Quan jo feia classes en un institut de
Santa Coloma, un dia -d'això deu de fer deu o dotze anys-, un
professor d'història, molt espanyol ell, em va demanar, preocupat:
Los catalanes no son independentistas, verdad? Jo li vaig respondre:
Els catalans no ho sé, perquè no els ho he preguntat. En tot cas jo
sí que en sóc! La meva resposta el va desconcertar força. Llavors
vaig afegir mig en broma: I els teus fills també ho seran. Recorda
que la independència dels països americans no la van fer els
nadius sinó els criolls!
No sé què en pensen els fills
d'aquell professor, però veient els cognom de molts dels polítics
independentistes, (com també n'hi ha de ben catalans entre els
unionistes) comprovo satisfeta que la meva profecia està esdevenint
una magnífica realitat.