Propòsits per al 2022
VIURE, VIURE, VIURE.
ESTIMAR,
LLEGIR, ESCRIURE,
NO PLORAR.
NO ENYORAR PASSATS, DEBADES,
NI TÉMER PELS QUE VINDRAN.
A LA PUNTA D'UNA CANYA
DUC ENCÈS EL MEU FANAL!
Propòsits per al 2022
VIURE, VIURE, VIURE.
ESTIMAR,
LLEGIR, ESCRIURE,
NO PLORAR.
NO ENYORAR PASSATS, DEBADES,
NI TÉMER PELS QUE VINDRAN.
A LA PUNTA D'UNA CANYA
DUC ENCÈS EL MEU FANAL!
Camina endavant sempre.
Encara que el crepuscle
vagi estenent missatges
de velles malastrugues
i novells mal oratges
entre vels de set danses
amb vermellors d'incendi,
i que la nit se t'acosti
reblerta de misteri.
Tu camina, no paris,
que al pic de matinada
amb la llum de l'aurora,
arribarà el nou dia
i tot et serà albada!
Avaria
Una avaria va apagar els llums de la ciutat. I emergiren, tímidament, les estrelles.
(Foto: J. Sallent)
El meu pessebre és ben humil,
cap en qualsevol racó.
Antany el feia amb mon pare
enguany l'he fet amb el net.
Feliç tradició que ens agleva
amb tots els migrants de la terra.
La tarda es va tancant,
vermella com la sang.
Diu que farà pluja o vent,
de llevant o de ponent.
A dalt del cel s'encén,
l'estrella de Betlem!
El dia cada cop és més curt,
les nostres esperes més llargues.
Un temps que convida a rellegir
novel·les inoblidables!
L'Estrella de Maria, llueix ben alta.
I inunda d'esperança el cor dels navegants
en les aigües, un xic tèrboles,
de la ciutat.
Lluny, al camp, els pastors s'apressen
a dur a la cleda el ramat.
I els sembradors enterren la grana del nou blat.
En cada llavor germina
un anhel mai perdut de pau i llibertat.
Desgrano d'un en un
els grans de la magrana
com qui desgrana somnis
que mai no he somiat
i, somni o no, els esclafo amb les dents,
i sento el suc regalimant-me als llavis
com un bes o un sospir
fora
el vespre també pren
regust de magrana estotjada
entre núvols roents
(Foto M. Papaseit)
El món dels somnis
és curull de fantasmes,
i sembla tan real!
Et veig a tu, amiga d'altres dies:
agafades del braç
irrompem al passeig.
Un buf de vent aixeca
enagos i faldilles
estarrufats de midó.
Som papallones brillants,
que, acabat l'encanteri,
retornem a ser erugues!
Compte, no ens trepitgeu!