La lluna d'agost, ampla i vermella,
emergeix del mar. Un mar historiat
que van solcar grecs i romans.
La mateixa lluna que brilla per tu i per mi,
aliena i mineral. Ja no és la lluna dels poetes
però ens continua enamorant
en la seva distant, freda, bellesa.
24-8-21
Les ones m'acullen, límpides i fresques,
la pell en rep, tremolosa, la carícia.
A la nit, la lluna gairebé plena
enfosqueig la lluor de les estrelles.
Dies i nits se succeeixen, implacables.
Intento retenir el pas del temps
amb parapets de paraules.
Theodor Kallifatides
El passat no és un somni
Aquest autor grec, exiliat a Suècia, va triomfar com escriptor en llengua sueca. I va ser ja gran que va redescobrir la seva llengua natal i va escriure aquest llibre, un testimoni de la seva vida i de la seva manera de creure i de viure. El passat no havia estat un somni sinó una realitat. En aquest fragment recorda la primera vegada que va sentir recitar els grans poemes èpics en llengua grega clàssica, que ja no entenien:
“Però llavors va començar. Amb una veu bella, metòdica i rica declamava passatges de la Ilíada i de l'Odissea de la manera com s'imaginaven que ho feia el mateix poeta. (Homer). El text no esdevingué més comprensible, però el ritme ens encisà, la llengua poderosa queia sobre els nostres caps com una àguila, en sentíem batre les ales. Més de vuitanta nois en erecció permanent, confusos i febles, fantasiosos i tímids, vulnerable i espantats, navegàvem amb ell per la mar oberta de les paraules antigues, suàvem amb ell i, quan va acabar, completament esgotat, estàvem igual d'esgotats que ell.” Pg 42-43
“La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua, algú o alguna cosa es queda enrere, s'oblida, i la vida es torna més buida”. Pg 167
Amb aquest relat, l'autor ha fet que la vida, la seva vida, continuï bategant entre nosaltres i ens allunyi de la buidor.
Carme Meix
La pluja cau amb força,
es torna negre el cel.
Tempesta d'agost,
que refresca els boscos
i s'endú la collita dels camps
davant la mirada impotent del pagès.
