dimecres, 28 de setembre del 2016

Més lectures d'aquest estiu

 Grégoire Delacourt
LES QUATRE ESTACIONS DE L'ESTIU
Aquesta és una lectura molt pròpia d'estiu ja que transcorre durant diversos 14 de juliol, festa nacional francesa, a Le Touquet, a la costa atlàntica d'aquest país. Ens parla de diferents etapes i edats de l'amor. Sembla que aquest autor va escriure un llibre anterior que va tenir força èxit, LA LLISTA DELS MEUS DESITJOS. No sé com devia ser aquell, però aquest l'he troba artificiós, rellepat, massa ensucrat. Un altre problema han estat els referents, Delacourt abusa de les cites, de pelis, llibres, poemes o cançons francesos, la majoria dels quals que desconec. Així que em queda molt lluny, tot i la proximitat geogràfica. Això no et passa amb autors anglosaxons, ja que, per a bé o per a mal, en compartim una pila -vull dir de referents-. El nostre món cultural s'ha deixat absorbir per tot el que n'arriba, sobretot de Nord Amèrica. I és una llàstima, ho reconec. Signes del temps que ens ha tocat de viure!



diumenge, 25 de setembre del 2016

Lectures estiu

 Najat El Hachmi
LA FILLA ESTRANGERA
D'aquest autora marroquino-catalana n'havia llegit “L'últim patriarca”, una narració en part complementària d'aquesta, (o a l'inrevés) ja que en aquella prenia com a referència la figura paterna i, en aquesta, la materna, per parlar-nos d'un món que coneix molt, el de la immigració marroquina a les nostres terres. I la dificultat d'adaptar-s'hi, sobretot les persones grans. Una altra llengua, unes altres costums, una altra religió. La protagonista de la narració -com la de la novel·la anterior-, viu aquesta situació com una torbadora dicotomia: la seva volguda adaptació a la terra d'acollida, a la seva llengua i literatura, als seus costums -més lliures-, per una banda, i, per l'altra, el respecte i l'estimació cap als progenitors que la impedeixen de ser qui vol ser. Un dona lliure i desenvolupada capaç de viure per si sola amb totes les contradiccions que això li comporta. Molt ben escrit, molt matisat, m'ha agradat més que l'anterior, que no em va disgustar, ni de bon tros. Una veu diferent, que s'abeura en la tradició literària femenina catalana, d'on treu els referents. I ens obre camins nous i sorprenents.



dimecres, 21 de setembre del 2016

Lectures d'estiu



MANUAL PER A DONES DE FER FEINES
Lucia Berlin

Aquest és un recull de contes d'aquesta autora nord-americana. Una escriptora que va tenir una vida agitada. Per la feina del seu pare, que era enginyer de mines, va néixer a Alaska i va viure en diferents campaments miners de l'oest dels Estats Units. Quan el pare va ser cridat a participar en la Segona Guerra Mundial, va viure amb la mare i la família materna a El Paso. En tornar, el pare es va traslladar a Chile, amb un situació més aviat opulenta; allà, Berlin va estudiar en col·legis catòlics, i va aprendre espanyol. Per anar després una universitat dels EEUU. Es va casar dues vegades, amb els corresponents divorcis, va tenir quatre fills, que va pujar sola. Va ser l'alcohòlica, una addició que va poder superar i va desenvolupar una vida professional agitada. Deien els clàssics que els déus envien destrets als seus elegits per tal que tinguin material per als seus càntics. I això és el que s'esdevé amb aquesta autora. De totes les feines que va tenir, i de les vicissituds familiars -com la seva germana Sally, que va morir de càncer-, en treu suc. El seu estil és molt bo, un pèl irònic, tendre, de vegades melangiós. Però mai desesperançat.   

dilluns, 19 de setembre del 2016

dilluns, 12 de setembre del 2016

Lectures d'estiu II


Care Santos
DIAMANT BLAU
D'aquesta autora. n'havia llegit i comentat Habitacions tancades i Desig de Xocolata, i cap de les dues em va acabar d'entusiasmar. Ara -la meva nora bibliotecària me'n puja cada estiu a l'Escala-, he pogut llegir Diamant Blau en la qual vol fer una mena d'homenatge a les seves arrels. Ens parla d'una família -la seva materna?-, que, provinents d'Olot, fan cap a Mataró a començaments de l'industrialització d'aquesta ciutat, on s'estableixen de tintorers, i dels diferents personatges que la conformen des del segle XVIII fins a principis del XX. Un estil amé, una mica irònic, una atmosfera de compliciat amb els lectors.
L'únic que no m'ha acabat de convèncer és que, en una història que vol ser realista, s'hi barregin elements de realisme màgic, els quals, a la meva manera d'entendre, li resten verisimilitud.






dimarts, 6 de setembre del 2016

Lectures d'estiu


L'amiga genial

Em feia mandra llegir aquest llibre que havia portat la Marina, la meva nora bibliotecària, en veure el gruixut que era i que formava part d'un tretalogia, quatre volums!, però només començar em va enganxar, aquesta autora italiana escriu amb un estil molt bo, molt llaminer de llegir, la seva prosa llisca com l'aigua, i la trama també llisca sense gaires daltabaixos d'acció i és molt natural i versemblant. Ens relata la infantesa i l'adolescència de dues amigues fins als setze anys, una amistat no excempta de gelosies i rivalitats. L'escenari, un humil barri de Nàpols de la postguerra mundial, ens transporta a un món una mica tancat, resclosit, gent senzilla, amb els seus problemes, els seus projectes i els seus cacics. Les seves enveges i les seves venjances. Al final del llibre tens ganes de continuar llegint la història d'aquestes amigues, que ve a ser la història d'Itàlia, la nostra pròpia història.


dilluns, 5 de setembre del 2016