Silenci

 

Horror vacui

El silenci, de vegades, fa por. Pot ser el silenci de la mort. El silenci misteriós de les estrelles. Però és reconfortant el silenci interior. Allà trobem la pau. I ens trobem a nosaltres mateixos.

Focs follets

 

Focs follets.

Els somnis, com foc follets, s’empaites ens uns als altres per les rutes confuses dels records. En sortir el sol, cuiten a amagar-se pels racons inaferrables de la ment.

paraules

 

Paraules

Les paraules són com ramells de cireres, n’estires una i surten les altres darrere. Alienes a la nostra voluntat.

Llamps

 

Llamps

Precedeixen els trons. Que els fan l’escorta adequada a la seva brillantor. Quan són llunyans, els trons, fan de nuncis sonors de la tempesta. Les àvies d’abans s’encomanaven a Santa Bàrbara. I encenien espelmes. Ara només creiem en els meteoròlegs. I no sempre l’encerten!

Què se n'ha fet

 

Què se n’ha fet de les albes daurades

de la meva llunyana joventut?

Que se n’ha fet dels pous i les naqueres

i la mula gansonera que pujava l’aigua

en cadufs de fang de Miravet?

Que se n’ha fet dels amics d’infantesa?

Dels cossos de rucs?

De l’aigua del safaretjos

i la bromera irisada que hi surava

al damunt i s’enduia

els riure’s de les dones mentre repassaven

la bugada i la vida dels veïns?

Que se n’ha fet de les dones

que ballaven la dansada a la Plaça Major?

Tot s’ho ha endut la ventada dels anys.

Queda, però, el poble, el camp i la muntanya.

I el campanar que vigila, com un pastor

amatent, el seu ramat.

Cruïlla

 

Cruïlla

De vegades, ens aturem en una cruïlla de la vida i no sabem per on tirar. Taquem els ulls i endavant. Després pensem que les coses s’haurien de poder fer dues vegades. I encara l’erraríem!

Difunts

Tots Sants.

Tots Sants, castanyes, moniatos i panellets posen un contrapunt a la corrua de difunts que ens passa per la ment.