dijous, 4 d’agost de 2022

papallona


 

La vida és aquest devessall

de coses i de noses

que gira al voltant

del nostre caminar

sobre el terra inhòspit

o acollidor.

Passa i no deixa rastre

com la petjada tènue d’un caragol

o la claror sobtada d’una papallona

que vola de flors en flor.

dijous, 21 de juliol de 2022

calor


 

Camins de foc, crits de cigala

vent de garbí. A poc a poc

les estrelles fulguren en la volta

infinita del cel de juliol.

Desfullo a poc a poc la margarida,

missatgera d’amor.

Em va estimar? O només va ser

un joc de miratges? Un vol fugaç

un comte de fades a la vora del foc?

L’hivern va glaçar totes les roses,

i el perfum s’ha esvaït

al calaix oblidat dels records.


dimarts, 12 de juliol de 2022

Capvespre


 

Molt lentament, se’ns va escurçant el dia,

creix la calor. Les nits encenen

miríades d’estrelles al cel nocturn.

Però la ciutat n’amaga la claror.

Enyoro aquelles nits de lluna nova

carretera endavant. Els fanals apagats.

Dalt de tot, la Via Làctia marcant el rumb.

Vora la passa,

s’encenien les cuques de llum.

Nostàlgia d’un passat que fou tot gràcia.

Me’n resta alguna espurna, esvaïda,

de claror que estrenyo ben guardada

dins la clotxa del puny!

dijous, 7 de juliol de 2022

Viure


 

Viure és arrossegar un llast

d'ensopecs de la memòria.

Alguns brillen com diamants,

altres com carboncles,

els de més són opacs

i anodins. Viuen en la foscor

com els lladres que, de vegades,

et surten de trascantó.

I tot així són ben nostres!

Viure és arrossegar tot el bo i el dolent

que ens ha fet tal com som.


dimecres, 29 de juny de 2022

Estiu


 


S’allarguen calmosos els dies

el sol, una bola de foc,

recrema els rostolls.

Les cigales, frenètiques,

es freguen les èlitres

dins del bosc.

Tot invita

a encalçar la frescor.

Enyorem el fred a l’estiu

i, a l’hivern l’escalfor.

Vivim plens d’enyor

del que no tenim.

I així se’n escapen

els breus instants de joia

com estels fugaços

que no tenen retorn.


dilluns, 20 de juny de 2022

Foc


 

Cada arbre que crema

són anys de crescuda

feta a poc a poc.

Són anys d’aixopluc

als ocells del bosc.

De donar pitança

als animalons,

oxigen a l’aire

per omplir els pulmons.

De criar pebrassos

pinetells i rovellons...

Cada arbre que es crema

crema tot un món.

dijous, 16 de juny de 2022

Dansada


 

En quin moment alat

vindràs

duent una diadema

de violes al cap

i els llavis curulls

de rialles?

Amiga de dolços records,

missatgera d'esperances,

ballarem la dansada

a la Plaça Major,

el temps s'haurà fos

com un grapat de neu

i només en restarà

l'empremta subtil

de les nostre petjades.