Adéu

De part de la família de la Carme Meix i Fuster us comuniquem amb tristesa la mort de la nostra mare, avui a les set del matí, suaument, sense patiment.

Que en pau descansi.

Ens podeu acompanyar al seu comiat al Tanatori Sancho d'Àvila de Barcelona.

Vetlla, sala 14:

 - dilluns 3 de 15:30 a 21h

 - dimarts 4 de 9 a 13h

Cerimònia de comiat: dimarts 13:25h

Si no hi podeu assistir en persona, podeu veure la cerimònia en video al web https://www.memora.es/ca/esqueles-defuncions-recents/carme-meix-fuster - hi podreu fer click a "veure la cerimònia en directe", i introduir la clau 3964828. Ho podreu seguir en directe o en diferit durant els 7 dies posteriors.

El dia avança

 

Gairebé de puntetes

avança el dia.

Jo també avanço

a poc a poc.

Duc al sarró

manyocs de vida,

cabdells de rialles,

i barrals de plors.

I el teu record

com un torxa encesa.

Natura

 

Cada petita planta que germina és un himne a la vida.

Lectures

 

Mercè i Joan

Eva Comas-Arnal

Qualsevol persona que conegui la biografia de Mercè Rodoreda, té present que l’autora de «La Plaça del Diamant» va fugir a França al final de la guerra civil, junt amb un grupet de periodistes i escriptors catalans entre els quals hi era Armand Obiols, pseudònim de Joan Prats. Periodista i crític literari.

En aquell exili, va néixer un idil·li tempestuós. Tots dos eren casats, ella amb un oncle seu, ell, amb una germana de Francesc Trabal, que dirigia l’expedició. Ella havia deixat el marit i un fill a Barcelona, ell, la dona i la filla.

L’autora d’aquest llibre, Eva Comas-Arnal, després de documentar-se als arxius de la Rodoreda, on es conserven els cartes que la parella es va escriure, repassa minuciosament aquella història, des de l’enamorament al Chàteau de Roissy fins a la mort d’en Joan. Els intents de retornar amb la dona, i la gran atracció que exercia sobre seu l’escriptora, van ser determinants en aquell afer, que se situa també a París, Burdeus i Llimotges, en plena ocupació alemanya.

Aquest és un llibre que t’atrapa, com Rodoreda tenia atrapat en Joan fins a la seva mort i la tornada d’ella a Barcelona. Una excel·lent lectura.

Carme Meix

un lloc

 

Saps aquell lloc que no és enlloc si no dins teu?

Si el busques, el trobaràs. I hi trobaràs el repòs.

Però has de fer lloc a qui t’estima.

La soledat és una mala consellera.

 

Són temps de rebaixes.

Els Reis i els seus patges

són lluny.

Cal guardar els pessebre

de figures fràgils

en les seves caixes.

Són temps de rebaixes.

Els comerços llancen

reclams que són fum.

I emprenem la costa

del glaçat gener.

Cap d'any

 

Cap d’Any

Si mireu al cel una nit serena

amb la lluna absent

veureu brillar una estrella.

Cançons de bressol

que neixen al cor

ens duen ressons

de nits d’infantesa.

En arribar l’alba

s’apaga l’estrella

i reneix el sol

d'un any que comença.

Bon Any Nou!