Llibres

 

Llegir

Llegir ens transporta a mons inexplorats. Ens fa viure dins d’altres vides. Somiar amb altres somnis. Allunyar-nos d’un present esquiu. Submergir-nos en un futur incert. Després de cada llibre, no tornem a ser els mateixos!

 

Sant Jordi du al buirac

un manat d’estrelles. El drac,

inofensiu,

no empaita les donzelles.

És abril, i tot riu.

Al camp,

tremolen les roselles.

Les lletres i les roses

llancen el seu reclam

festives i joioses.

Tórtora

 

Tórtora

Ve cada dia a posar-se a la barana del meu balcó, i parrupeja melangiosa. Potser enyora el company perdut, o en busca un? Diuen que les tórtores s’aparellen una sola vegada, o sigui que són fidels. Sota seu, els geranis floreixen luxuriosos. Som temps de primavera, el temps dels enamorats i els enamoraments.

Albada

 

A l’alba,

se’n desperta el desig

de viure intensament. Volar

com els ocells. I riure

com només riuen els infants

que no tenen passat

que els emgavanya.

A la posta,

s’adorm el meu desig

entre el roig i el morat

amb què el sol moribund

s’embolcalla.

Canvi d'horari

 Canvi d’horari. Com és llarg és el dia, més creix el nostre afany de llum. De matinades netes. De llargues capvesprades. De trobades furtives. Vivim pendents del rellotge del sol.

Enyor

 

L’enyorança és una mala consellera. Guarneix el passat amb vels acolorits. Magnifica els records brillants. I dissimula els foscos. Però el passat mai no va ser un Edèn sinó que fou un espai reblert de clarobscurs.

31 de març

 

Març s’acomiada amb ramades de pluja,

riuen els sembrats.

La font entona un càntic de plenitud triomfal.

El vent de garbí ha deixat buides les platges,

de sorra i de turisme desbocat.

Sentint la pluja rere la finestra

em sento riu, i font, camp sembrat

i toll on beu l’ocell assedegat.