divendres, 23 de febrer del 2024

Espera


 

Esperar és desesperar? Però, quan ja no s’espera res, té algun sentit la vida?

Ara esperem la pluja. Demà ens delirem pel sol. O per una mica de fresca.

O tornar a sentir el contacte d’aquella mà amiga que es va dissoldre en l’oblit?

Val més, doncs, esperar contra tota esperança?

No ho sé. Però espero. Potser només a un nou despertar de l’albada en pau i llibertat!

divendres, 16 de febrer del 2024

Compànya


Vine, companya del dies clars,

quan la vida semblava

un camí de roselles.

I els narcisos s’obrien

a la vora de rec.

I del pou pujava

tot cantant

la claror de l’aigua.

Ara un altres ulls

riuen, altres llavis

es besen. L’aire segueix

duent

sentors de primavera

    enlluernada. 

divendres, 9 de febrer del 2024

Viaranys


Viaranys

Es torcen i es retorcen al nostra davant, i no sempre tenim el mapa del camí de fugida. Però seguim endavant, presoners d’una ruta fictícia. 

dimecres, 7 de febrer del 2024

A Joan Serra


 

A Joan Serra



Avui plora per tu la vall de la Font-calda.

I, als cims de Montserrat, l’escolania canta.

Tu avances cap a la fita del més enllà

lleuger d’equipatge. Ric del que has donat:

amistat i mestratge.

Trobaren a faltar la teva saviesa, amic Joan.

La teva generositat, l’amor a la terres

que et van veure nàixer.

Toquen a glòria per a tu tots els campanars de l’alba.

Bon viatge, amic. Que la pau et sigui companya.



dimarts, 6 de febrer del 2024


 

Dies clars de febrer. Aire nítid. La Candelera va passar sense ànim ni desig. No plora, per tant l’hivern no és fora. Riu, per tant, l’hivern és ben viu. Pels camps, els ametllers floreixen enrojolats de delit.

Menjarem pa beneït de Sant Blai per tal que ens deslliuri de mal de gola. I tal dia farà un any!

dilluns, 5 de febrer del 2024


 

Avanço per corriols de foc i flama.

El capvespre s’inflama.

No sento la mà amiga que m’acompanya,

i el poble és lluny.

El crit d’una campana trenca el silenci, misteriós,

d’aquesta tarda.

S’encén l’estel que em guia,

segura i lenta, la passa!



diumenge, 4 de febrer del 2024

Roses mústigues


 

Ombres opaques s’escolen pel jardí

on llangueixen les roses

esperant la rialla sincopada de la pluja

que les desperti del fosc son hivernal

i encengui la claror dels seus colors.