dijous, 21 d’octubre de 2021

tardor


 


érem tan joves

i ens crèiem que seríem eterns

ens rèiem del món i de la bolla

jugàvem al Pare Carbasser

amb les penyores marcades

i amb la punta dels dits,

tocàvem els estels

els anys no han esborrat el so de les rialles

ni el gust de les cerves ni l'olor

del pa sortint del forn

no han esborrat el nom amb què em cridaves

sura en l'aire estancat un hàlit de tardor


(Foto M. Barrubés)

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Lluna


 

Des de la finestra, veig la lluna en quart creixent.

Una altra lluna, cada vegada nova i diferent,

cada vegada vella i sorprenent,

oblidada pels poetes que saben que la seva màgia

és falsa: només reflecteix la llum del sol.

Tot i així, quanta serena bellesa ofrena

a l'espill de la mar on s'admiralla.

diumenge, 10 d’octubre de 2021

Soca vella


 

Vella soca oblidada, malmesa pel temps,

que un dia vas ser un arbre esponerós

on niaven els ocells i buscaven ombra

els pastors amb els seus ramats,

els pagesos amarats de suor,

i potser, d'amagat, els amants.

Quantes històries vas viure,

quantes pluges, quantes secades,

quants afanys!

Ara reposes. I potser encara

serveixes de refugi de bestioles menudes.

I somies reviure en les llavors que un dia,

generosament, vas escampar.


(Foto M. Papaseit)

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Pluja


 

El remor sincopat de la pluja

embruixa les nits de la ciutat.

L'estiu se'n va aureolat de dies càlids,

i passes esborrades ran de mar.

I arriba la primera esgarrifança

que invita a retrobar

el caliu sempre viu de la mà estesa

dels amics i els amats.

4-10-21

dijous, 30 de setembre de 2021

Plaça


 

Des del balcó de la casa de la plaça on vivia

-parlo de Gandesa, i la meva infantesa)

sentia el reclam alegre o trist de les campanes.

I veia ballar la dansada de les Festes Majors.

Sentia com muntaven les parades

de fruita i de verdura. I els reclam dels xarlatans

que animaven les dones a comprar

sense pensar-s'ho gaire.

I veia passar el cotxe de morts, amb el seguici

d'hòmens endolats al darrera.

Com va passar ma mare.

Com va anar passant la meva infantesa

i la meva joventut.

El cel, ben blau, la pluja escassa.

Ai com pesen en l'ànima els records!

dilluns, 27 de setembre de 2021

dijous, 23 de setembre de 2021

Foc


 

Lluny, en una illa dita afortunada,

ha esclatat una boca del foc de l'infern.

La gent deixa les cases amb el gust agredolç,

de qui ha salvat la vida, però ho ha perdut tot:

cartes d'amor, records de la infantesa,

llibres i discos, souvenirs de viatges,

aquell vell quadre penjat al menjador.

El sofà on llegien o feien la becaina...

Tot allò que sembla superflu, i que, tanmateix,

emmarca i dona sentit a una vida.