Nit de pluja

Arraulida als llençols, escolto la cançó de bressol de la pluja que em fa la non-non.

Foto Bàrbara Forès

Plaça

 

El so de la dansada em retorna

a la plaça guarnida,

a la meva daurada joventut,

als meus amors perduts,

a la passa esmolada.

Festes Majors, repicar de campana

i la Lira Ampostina. La falda emmidonada

la cintura cenyida. I la galta rosada.

Processó de la Mare de Deu de la Font Calda.

Olor de cocs i de murtra. El ball de matinada.

Tot reviu a la ment, fresc i viu. Com una deu

d’aigua pura, mai no estroncada.

Desig

 

Desig

Desig de sol i llum. De fruits saborosos. De nits estelades. De xàfecs d’estiu. D’arbres de tardor. D’amors furtius. Desig de tu i de mi. De plenitud. El desig, com aigua molla o un amant impacient, mai no ens assacia.

Toc

 

El toc de les campanes ens avisa

del pas de temps.

Atents a altres invents

deixem passar la vida

sense ser-ne conscients!

Esmaperduts

 

Esmaperduts

Esmaperduts. Garratibats. Esverats. Desesmats. Així avancem a palpentes cap a no sabem on. Aturar-se és deixar de lluitar i acceptar mansament el destí.

Ponent

El vent de ponent

du bafarades

d’aire calent.

De ponent,

ni vent ni gent!

 

Amigues

 

Els ulls de l’amiga em conviden a la fugida cap a horitzons remots on sempre és primavera.