Vil·la Joana. Vallvidrera, On va morir Verdaguer.

 La primavera guaita arreu.

 Ell llit on va morir el nostre gran poeta.

 Al fons, el Tibidabo.

Dovlatov

Serguei Dovlàtov

LA MALETA

(Traducció Miquel Cabal Guarro)

Aquest escrit rus, en haver d'exiliar-se forçosament del seu país, només se'n va poder endur una maleta. Deu anys després, vivint a Nova York, va trobar en un armari aquella oblidada maleta. Dintre hi havia vuit objectes. I, sobre la història de l'adquisició d'aquest objectes, construeix vuit relats que ens mostren una mena d'autobiografia d'aquest autor i de les seves vicissituds. La seva ironia i el retrat que ens fa de la societat russa i els seus peculiars personatges m'ha fet pensar en les millors narracions de Txekhov. N'he subratllat algunes frases:

“La majoria de la get considera irresolubles els problemes que tenen una solució que no els convé gaire”.

“Tots els països esclavitzats tenen el mateix aspecte. Tots els pobles devastats són bessons. L'home perd en un instant la closca de tranquil·litat i riquesa. Immediatament se li embruta l'ànima ferida, òrfena...”

“No és perquè sí que qualsevol llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta”.

Em pregunto: si cadascun de nosaltres haguéssim d'anar-nos-en del nostre país -com a tants emigrants els passa ara mateix-, què hi posaríem, en una sola maleta?

Visita a Sitges, una tria

Sortida de sol

Contra la grisa quotidianitat del dies
les sortides i les postes de sol
hi posen un contrapunt d'exaltant

luminescència.

Oates

Carol Oates.

D'aquesta autora americana, nascuda el 1938, que ha estat nominada per al Nobel, no havia llegit res fins que me la van recomanar. Té una obra immensa, i ha guanyat molts premis literaris. La llàstima és que no està traduïda al català. Val a dir que el primer llibre que en vaig llegir, “Belleflour”, no em va enganxar. Potser perquè el vaig trobar massa en la línia de realisme màgic, ja superat. No obstant, altres obres seves sí que m'han agradat. Com ara “La hija del sepulturero”, en què narra la difícil adaptació a la vida americana d'una família jueva d'exiliats que havia fugit d'Alemanya durant la persecució nazi, i que, absolutament traumatitzada, malda per negar els seus orígens, i “Blonde”, una narració novel·lada de la vida de Marilyn Monroe que et fa veure aquest mite del cinema des d'una altra perspectiva, amb totes les seves ombres i les seves llums. No és una autora complaent -pot ser molt dura-, però escriu molt i molt bé. 

Visita a l'exposició

Les fotos d'interiors no queden gairebé. Però l'exposició era esplèndida!