Es tanca el vell any,
entre rialles i planys.
I arriba un Any Nou
carregat d'esperança.
Feliç 2021
Indrets Gandesans: Font de dalt
De
quin indret llunyà arribava
una aigua que mai no assaciava?
Deien que era molla. I potser insalubre.
Per tant, la cegaren.
També van talar les velles moreres
que l'emmarcaven.
Bocí a bocí, s'esborra la memòria
dels indrets i la gent que hi vam viure
en dies atzarosos de postguerra.
Senyor Tió,
deu-nos el do de la salut.
I traieu el Covid
a cops de bastó.
Indrets gandesans: La bassa d'Engaire.
Hi recollíem culleretes, que se'ns escorrien
entre les mans
mentre el homes abeuraven
les bèsties, tot xiulant.
El dia es tancava, lent i solemne,
entre núvols de foc i de sang.
Ompliré el meu porró de vi blanc de garnatxa
de les feixes del mas que vam veremar junts:
cada glop du el regust amorós dels teus llavis
i els records amargants de joventut perduts.