divendres, 11 de juny de 2021

Jordi Valls



 

Valls, Jordi


Ahir tarda vaig assistir a la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, d'aquest poemari que va guanyar el Vicent Andrés Estellés de Poesia, als Premis Octubre de València del 2020. Un premi més que s'afegix als molts que ha obtingut aquest poeta, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, el Vila de Martorell, el Rosa Laveroni etc. Al Jordi Valls li tinc un afecte molt especial perquè va ser alumne meu en un institut de Santa Coloma on vaig exercir de professora de Llengua i Literatura Catalana. En Jordi destacava entre els estudiants perquè era un dels pocs oriünds d'aquesta localitat -els seus companys li deien el “catalán”-. Sobresortia també per la seva sensibilitat envers la llengua. Per això no em podia perdre la presentació de la seva obra, ara que ja puc sortir de casa! Un poemari que promet molt. Ja us en faré cinc cèntims. De moment conformeu-vos amb el començament del primer poema:

“Quan deixi d'escriure

guixaré un darrer mot,

i vull que aquest sigui:

definitiu impactant, rotund.”

Que triguis molts anys a deixar de fer-ho, Jordi!

dimecres, 9 de juny de 2021

Manel


 

Al cel s'hi estén un missatge de pluja.

Tu ja no hi ets. Dies de llum i goig,

converses al jardí, els nois que es van fent grans...

Tu ja no hi ets. Els amics ja no hi són.

La vida batega sobre les ales daurades del temps.

L'amor que vas donar reneix en els records.

                                         Paraules per al Manel. 9-6-2021

diumenge, 6 de juny de 2021

Lectures


 

Joan-Daniel Bezsonoff: La presonera d'Alger


Aquest és una autor que estimo; la seva dedicació a favor del català a la Catalunya Nord, els seus llibres en un català après a escriure de gran -havia estat educat en francès fora del Rosselló-, llengua que va heretar dels seus avis materns amb qui passava els estius, i que no va gosar parlar fins a ser gran, cosa que feia riure els avis, la manera tan personal d'escriure...

M'ha agradat especialment l'últim que n'he llegit. “La presonera d'Alger”, no sols per l'interès de l'escenari on es desenvolupa la narració: una Algèria que lluitava contra la colonització francesa, sinó, i molt especialment, per la llengua que empra aquest escriptor imitant la parla d'un oficial de l'exèrcit francès fills del Rosselló. Una llengua plena de modismes i girs que no sé si la fan més genuïna, però sí més entranyable i propera.

dijous, 3 de juny de 2021

Corpus




 

Corpus Christi 2021


Balla l'ou, mireu com balla,

no se'n cansa.

Un any més la vida passa

duent promeses de retorn.

Pel cel ben blau

hi corren quatre núvols

anunciant un miratge

de pluja.