Xiqueta

Acluco el ulls i torno a ser la xiqueta

que jugava a corda a la plaça major:

a l'embolicada qui no entra, para,

a l'embolicada qui no surt, para!

Entro dins l'embolic inconstant del record:

llocs, perfums, boires espesses

i dies clars. Persones i delers.

En surto amb els sentits embriagats

del vi dels anys perduts i retrobats.

Orenetes

Les joves orenetes assagen els seus vols;

fa poc que van saltar del niu

i el món se'ls representa vast i ample.

L'any que ve tornaran, joves i ardides,

i faran els seus nius de saliva i de fang.

El cicle de la vida va avançant:

néixer, viure i morir. I, a l'entremig,

desig de persistir. I una mica d'amor.

Mar

El mar m'acull, maternal i insomne.

Barca a la deriva, el meu cos entre onades

d'un blau verd de cobalt i esmaragda

espera el vent que m'inflarà la vela

i em durà lluny cap a terres incògnites.

Els teus ulls són el far, el meu port d'arribada.

En somnis et retrobo, viatger del crepuscle,

i et torno a perdre en la lluïssor de l'alba.

Bosc

“La veritat s'ateny a través del poema” Biel Mesquida

La veritat de l'arbre ferit pel llamp

és la de la llavor que arreu escampa

dins dels pinyols, que la Terra germina

en altres arbres fins a fer-ne un gran bosc.

La veritat, aquesta utopia,

revestida de luxes o parracs.

Poemes

“Blanc i més blanc

blanc de paper

blanc de llençol

estenc versos

al sol.”

Marta Pera i Cucurull: “La quinta essència de la pols”

Si breu, millor, així podríem qualificar aquests poemes de la Marta Pera, traductora i poeta que ja coneixia per la seva impecable traducció de “Mestre de disfresses”, de Charles Simic. Uns poemes depurats, construïts i desconstruïts per a trobar-ne l'essència, l'essència del poemes i de les paraules, la quinta essència del propi pensament, que ens recorda, inexorable i burleta, que som pols i tornarem a la pols. Enhorabona, Marta pel premi “Recull” de Blanes 2018.