Baltasar Porcel, Andratx1937- Barcelona 2009
Mallorca/ Barcelona/ el món.
Ahir, 16 de desembre, vaig anar a veure l'exposició dedicada a
aquest autor mallorquí al Palau Robert, una visita guiada pel seu
comissari, Julià Guillamon, company d'universitat i gran amic meu.
L'exposició està muntada en tres gran eixos: Andratx, mitificat en
els seus primers llibres, un espai situat entre el món pagès de
secà -amb la presència augusta del ametllers-, i el mar proper,
lloc de pescadors, tot un món precari -som temps de postguerra-, i
de contrabandistes. I l'anada i tornada incessant dels emigrants de
Cuba. Un món del qual mira d'evadir-se amb la literatura.
La segona etapa el situa a Barcelona, on es relaciona amb la gent del
món literari -tant catalanista com espanyolista-, i es va situant.
La tercera etapa, obert al món, mostra el seu esperit aventurer, els
llibres de viatges, les traduccions de les seves obres, etc.
“Porcel es va adaptar on calgués, però a les novel·les es
revenjava. Era un personatge imantat al poder, però al mateix temps
mai no va deixar de ser indòmit ni gamberro”, diu Julià
Guillamon.
El recordo en una xerrada que va venir a fer a la universitat, portat
pel professor Molas. “El que m'alegra més en aquest moment -ens va
explicar-, és que a la nostra finca hi han trobat aigua!” El vaig
entendre perfectament perquè jo també sóc filla de terres de secà.