dijous, 27 de febrer del 2020

Flors d'ametller



Camino sota ametllers en flor
pel camí ple de llum del Calvari.
Puig Cavaller em fa de sentinella,
i l'aire duu un perfum de mel
que emborratxa les àvides abelles.
Soc a l'aurora dels meus anys.
Papallona inconstant a la recerca
de les espurnes de la joventut.


dilluns, 17 de febrer del 2020

Florida



Soc al vespre encalmat
dels dies del meu viure.
Lluny, els ametllers
comencen a florir.
Dins, pau amb el Tot.
Em tanco enquimerada
en el cor bategant de l'Univers.

divendres, 14 de febrer del 2020

Lectures



Ngugi wa Thiong'o


LLUITAR AMB EL DIABLE
Memòries de la presó.

L'autor d'aquest llibre és de Kènia, un país africà que va ser colonitzat per anglesos. En Thiong'o ens narra els problemes que, per als nadius, va representar aquesta colonització. I la lluita del seu poble per foragitar-los, amb la repressió que va representar. El problema va ser que la males praxis dels anglesos van ser copiades pels caps de governs africans que els van substituir. Així, ell, entestat en escriure en la seva llengua nadiua, kikuiu, va ser empresonat sense judici en una presó de màxima seguretat. Ens explica les vexacions, les pors, també la solidaritat amb els altres presos polítics durant el seu captiveri. Ell, per sobreviure anímicament, va estar escrivint una novel·la en paper de vàter. En la seva llengua natal, evidentment!
Algunes de les situacions que va viure em fan trobar paral·lelismes amb la nostra situació actual. Un llibre molt ben escrit que m'ha agradat molt. La traductora n'és Josefina Caball.
    Una altra cosa que destaca l'autor és el paper dels missioners cristians, que considera, amb raó, aliats al poder colonial. El lema que els inculcaven:
Confiar i obeir,
perquè no hi ha altre camí
per fer feliç Jesús
sinó confiar i obeir. (Als anglesos, naturalment!)

diumenge, 9 de febrer del 2020

Somnis



Per l'alta mar dels somnis,
la meva barca avança.
Tot m'és futur. I, cada dia,
la joia de viure creix i s'expandeix
dins de l'aigua encalmada.


dimecres, 5 de febrer del 2020

Fontcalda



Mare de Déu de la Fontcalda, que m'ha estat
mitjancera per acarar la por.
La mort sempre és un límit que cal travessar
agafada a una estrella.

Fontcalda



Mare de Déu de la Fontcalda, que m'ha estat
mitjancera per acarar la por.
La mort sempre és un límit que cal travessar
agafada a una estrella.

dilluns, 3 de febrer del 2020

Idioma



Una anècdota de la Vall d'Hebron. Jo per convicció sempre parlo en català i així ho vaig fer aquests tretze dies. Allà hi ha personal d'arreu, sobretot sudamericans, i no vag tenir cap problema amb ningú, al contrari. Ni tampoc amb les companyes d'habitació, amb qui em vaig entendre la mar de bé. Doncs l'últim dia se'm presenta un dels infermers, català, i em demana:
-Vostè no sap parlar en castellà?
-Miro jo soc catalano-parlant, però sé parlar castellà. Hi ha algú al nostre país que no el sàpiga parlar?
-Bé..., sí..., en algun poble -va despistar.
O sigui, que per parlar en català al meu país, m'he convertit en una mena d'espècimen digne d'observació!