La flor de l’ametller
a esclatar s’afanya
el febrer, traïdorenc,
sempre l’enganya.
Corrandes
XI
«Al meu poble,
la pluja no sap ploure.»
La pluja no arriba
o fa estralls.
Asseca el terra
o inunda les valls.
Canta a les teulades
brinca a les canals
omple fonts i sínies,
rius i degotalls.
Les vinyes ufanes
el raïm madur
a verema criden.
Un mal núvol
treu la banya
cel amunt.
La força de l’aigua
tot avall s’ho endú.
Molts se’n van del poble
buscant-se el futur
en terres estranyes.
De migrants,
recordem-ho,
tots n’hem sigut!
(Foto Celler Bàrbara Forés)
Corrandes
X
El riu canta
la font riu.
Mans de flama
hi calen foc.
S’enfonsa entre espurnes
l’altar barroc.
La font plora,
es plany el riu.
Hi havia una imatge
hi havia pastor;
ell se la volia
endur en el sarró.
Les parets ja pugen
per fer-li caliu.
La Mare de Déu
s’hi ha fet el niu.
El riu canta,
la font riu.
Ja la flama
tot ho aflama,
ja la imatge
es va fonent.
Ja l’incendiari
s’espanta.
I amb la boca
amarga riu.
Ja plora la font
ja es lamenta el riu!
Durà una altra imatge
el poble anhelant.
El colom de pau
du amorós l’Infant
El riu canta i riu.
La font riu i canta.
La Verge somriu.
(Foto Royo)
IX
«Conillets amagar
que la llebre va a caçar»
Olor de resclum
l’amagatall.
Mare la meua mare
a la guerra em fan anar.
Fillet del meu cor
no et puc amagar.
Setze mesos vas mamar,
tinc les mamelles eixutes
i els ulls secs de tant plorar.
Ara tens setze anys.
Diuen que ets un home.
I has d’anar a lluitar
per no sé quin bàndol,
sota quin reclam.
La llebre caça
en un riu de sang.
Amb uns prismàtics
en fa recompte
el general.
No hi ha campanes
al campanar:
per fer bales i canons
les van fondre a la fornal
i ni a morts poden tocar.
Dins les trinxera
ossos pelats
al sol s’assequen.
I la llebre riu que riuràs.
Corrandes
VIII
Les campanes van tocant,
la processó va avançant.
Amb el penó al seu davant.
A l’arribada al Peiró
es desfà la processó.
De l’espardenya a cavall
arribarem a la Vall.
La costa d’espanta-rucs
fa tornar el peu més feixuc.
Al coll d’Encanar, albirem
un muntanyam imponent.
«Corbera la foradada
(i ara més per la metralla),
Gandesa la flor del món.
Les costes de la Fontcalda
per a mi ben planes són!»
Ai, camí fet de sospirs,
d’esperança i prometença.
Ai, qui no el farà mai més.
El món camina al revés
qui no la fa, se la pensa.
Ens hi va, tant com ahir,
la llei de supervivència.
VII
«Vindran los moros
mos mataran
tiraran un tiro
i pam!»
Cantem les xiquetes
fent la rodanxa
les cames primes
buida la panxa.
Terròs endins
l’aladre es clava.
Metralla intacta
davall s’amaga.
Cal llaurar recte.
Pitjor és la gana!
Pel dalt del cel
el voltor plana.
Llavor perduda,
llavor guanyada
si ve un mal núvol
de pedregada.
En caure el dia
el cel senyala
rojors de pluja
o de ventada.
A la Joana
El dia avui és blau
com els teus ulls, amiga.
Els meus no saben plorar.
Cap adéu pot enquibir
les vivències de tants anys
cap paraula.
Ara camines lleugera
cap al port de la bonança.
Perduraran els records
que sempre duré al meu cor,
amorosits d’enyorança.
Carme
VI
Damunt les teulades
miolen els gats.
A l’estufa crema
un foc d’encenalls.
Aigua de borraines
demana el sembrat.
La sínia no roda.
El pou s’assecat.
Vencedors, vençuts.
Serres de Cavalls
i Pàndols. Ressonen
ecos de combat.
El cerç bufa i bufa
per pujols i valls,
i udola furient
fumeral avall.
Quan el vent s’atura
retorna la pau!
Pau de cementeri.
Pa negre i vi blanc.