Corrandes
VIII
Les campanes van tocant,
la processó va avançant.
Amb el penó al seu davant.
A l’arribada al Peiró
es desfà la processó.
De l’espardenya a cavall
arribarem a la Vall.
La costa d’espanta-rucs
fa tornar el peu més feixuc.
Al coll d’Encanar, albirem
un muntanyam imponent.
«Corbera la foradada
(i ara més per la metralla),
Gandesa la flor del món.
Les costes de la Fontcalda
per a mi ben planes són!»
Ai, camí fet de sospirs,
d’esperança i prometença.
Ai, qui no el farà mai més.
El món camina al revés
qui no la fa, se la pensa.
Ens hi va, tant com ahir,
la llei de supervivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada