dimarts, 27 de novembre del 2012

Pluja


Avui plou

Avui plou sobre l'asfalt lluent,
i sobre les fulles mortes
que ha arrossegat el vent.

És grisa, a la ciutat, la pluja de novembre
i melangiós el temps que invita a replegar-nos
en el nostre interior.

Tanmateix, més enllà de tristor o melangia
plou sobre els camps, i la pluja s'infiltra
en la terra adormida.

Treballa silenciosa, tenaç, esperançada
propiciant el sembrat, envigorint la saba,
per anunciar, solemne
la nova primavera.

27 de novembre del 2012



dimecres, 21 de novembre del 2012

BORJA

Vaig començar a mirar la sèrie de TV3 sobre els Borja amb un cert interès no exempt de malfiança. I no m'equivoca. Però, més que els meves, prefereixo reportar les paraules de Joan B. Mira, un gran savi i un expert en aquesta família. No debades, per documentar el seu llibre, va estar estudiant durant molt temps als arxius al Vaticà.  Diu Mira:
"Comprenc que els llegendes negres són males de blanquejar una mica, difícils de reduir a l'habitual grisor humana. Comprenc que una llegenda bèstia i maligna (totes són igual: sexe, sang, diners, dimonis, la recepta habitual) té en actors papes i fills de papes, la temptació encara més grossa".
Mira diu que va visionar la sèrie sencera, a precs de la direcció de TV3, i en va donar un judici negatiu, que, pel que es veu, no van tenir gens en compte. Llavors, per què se li demanava parer, pregunto jo? En fi... El nostre autor acaba així el seu al·legat -publicat a "El Pregó", i que m'ha enviat, gentilment la Rosa Maria Badia-: "TV3 anul·la tota la feina que hem fet, durant anys, per tornar una mica de dignitat als únics noms importants que hem donat a la història d'Europa."
I jo dic: Deu de ser allò de tirar-se pedres a la pròpia teulada, tan propi dels catalans?


dimecres, 14 de novembre del 2012

L'Escala-Riells

L'home que cerca tresors
enterrats a la platja de Riells
amb la paciència dels perseverants
i l'esperança dels il·luminats,
ens recorda que només aquells
que perseveren rere dels miratges
entraran en el regne dels valents.
Nosaltres, ara, encalcem estrelles
sota d'un cel que s'expandeix solemne
en l'alba d'un matí que volem viure
en pau i llibertat. Poble entre pobles,
en contra de ningú. A frec de gent.


L'Escala -Riells


dilluns, 5 de novembre del 2012

Notes estiu VI


Dissabte 11 d’agost

Aquesta tarda hem tingut la clàssica tempesta d’estiu, amb llamps, trons i un bon xàfec. Llàstima que no durés més estona. En havien previngut d’una sobtada ratxa de calor i perill fort d’incendis, i de fet ja n’hem tingut un a la Cerdanya. Esperem que, gràcies que no fa vent, el puguin apagat aviat. La Glòria, que té una amiga casada amb un bomber que va haver d’acudir a apagar els focs de l’Alt Empordà, diu que deia pestes de la mala coordinació dels responsables. Retallen el pressupost i posen al capdamunt gent inepta, o això sembla. Que Déu hi faci més que nosaltres!
Avui en dia, quan fan avisos de calor, et sorprèn el tipus de recomanacions que donen: que no ens exposem al sol sense protecció a les hores fortes del dia, que beguem aigua, que ens posem roba lleugera, coses de sentit comú. Deu de ser que ara la gent ja no en té, de sentit comú, que li han de recordar aquestes coses, o que les autoritats volen mantenir la societat infantilitzada. Aviat ens diran com ens hem de mocar, si ens penja el moc.
Avui, un article de l’Avui, parlava del Casasses –fa pocs dies li van fer una entrevista al mateix diari-. L’autora de l’article el deixa pels núvols. A mi -el veig sovint a l’Escala, a l’estiu, sa mare és d’aquí- amb el seu aire d’infant terrible amb la cara xuclada i revellida i el cabell llarg i blanc més aviat em fa angúnia. És com si no volgués admetre que el temps passa inexorablement. Quant a les seves actuacions o recitals de poemes, el vaig anar a veure a Barcelona, a l’Espai Mallorca, i, què voleu que us digui? Em va deixar freda. Potser és que no hi entenc prou, com en la pintura abstracta, que no acabo de discernir que té d’autenticitat i què de mistificació.
Darrerament hi ha una mena de batalla dialèctica entre alcaldes partidaris de posar l’estelada, i els que són partidaris de la senyera. A mi em sembla una discussió estèril, però, si he de ser franca, prefereixo la senyera sense afegitons. Em passa igual que amb els independentistes que demanen una Catalunya socialista, o d’esquerres, o autogestionada... El que cal és que sigui lliure, una Catalunya independent sense afegitons. Després, ja discutirem de quin color han de ser els que la governin!