Delejo foc encès, albes daurades,
camins oberts entre arbreda i sembrats,
rierols ocults d'aigua impol·luta i
fresca,
i el breu repòs d'uns ulls que em portin
pau.
Delejo nous instants que em donin joia
i vells i nous amics a qui estimar.
Delejo un pit lleial on abraçar-me,
i la gràcia infinita d'un somriure
d'infant.
És a tu que delejo, company d'antigues
rutes
ara que ja no et trobo i el record va
llaurant
solcs molt profunds a la closa de l'ànima
i tot el món se'm capgira al voltant,
i es fa imprecisa la claror de tarda
per on a contracor vaig avançant.