Albes de tardor,
daurades i plenes
de bons averanys.
Magranes al punt.
Primeres castanyes.
La delícia del primer borrissol
de fred sobre la pell.
Benvingudes sigueu
albes de tardor!
Duc al paladar
el gust dolç i aspre
del primer codony!
(Foto M. Papaseit)
El raïm està al punt.
Com a un toc de clarí, la gent es desvetlla.
Els camps són plens de gent que s’apressa;
els carros curulls s’encaminen als trulls,
els homes atien les bèsties.
Hi ha olor de most, de suor i de festa.
Algú canta a les vinyes, i el càntic s’eleva
com un himne de glòria.
I tu i jo tastarem el vi nou
com si l’ahir es fes present,
com si no hi hagués hagut demà.
Els peus lleugers inicien una dansa
triomfal aixafant el raïm!
A poc a poc retorno al present.
A la boca tinc un gust d’embriagant
de plenitud. Als ulls espurnes
de daurada joventut.
Acaramullo paraules.
En faig un castell amb merlets
i torres de guaita.
I m’hi encabeixo dintre
per defensar cada mot,
cada rim i frase feta,
cada cançó de croada.
Dalt de la torre més alta,
tremolarà la senyera
amb la consigna sagrada:
Cal defensar ara i sempre
nostra llengua catalana.
11 de Setembre del 2022
Festes Majors
Les campanes llancen als quatre vents
el seu crit de requesta. I la cercavila,
amb els gegants i els capgrossos,
va engrescant la gent al seu pas.
Olor de cocs, de perfum de noies en flor,
de les cuines on guisen les àvies.
Sentor de joventut i de gresca.
I l’eco del crit al final de la processó:
Visca la mare de Déu de la Fontcalda!
Ho visc i ho revisc, exiliada a ciutat.
El meu cor cor té ara vint anys.
Tanco els ulls i m’endinso en la festa!
