Verema

 

El raïm està al punt.

Com a un toc de clarí, la gent es desvetlla.

Els camps són plens de gent que s’apressa;

els carros curulls s’encaminen als trulls,

els homes atien les bèsties.

Hi ha olor de most, de suor i de festa.

Algú canta a les vinyes, i el càntic s’eleva

com un himne de glòria.

I tu i jo tastarem el vi nou

com si l’ahir es fes present,

com si no hi hagués hagut demà.

Els peus lleugers inicien una dansa

triomfal aixafant el raïm!

A poc a poc retorno al present.

A la boca tinc un gust d’embriagant

de plenitud. Als ulls espurnes

de daurada joventut.