A la Costa Brava encara hi ha racons secrets que conserven l'encant d'altres èpoques. És com si el temps s'hi hagués aturat. Un d'aquest racons, a tocar de mar, és Sant Martí d'Empúries. Ningú diria que està situat a la costa, formant part del municipi de l'Escala, un poble que, com tots els de la costa catalana, ha crescut d'una manera desorbitada. Massa contrucció. Sortosament, llocs com Sant Martí conserven la gràcia del que havien estat aquests pobles vora el mar, amb carrerons recòndits, i una església preciosa. Fa anys, amb les obres del clavegueram, es van malmetre uns pins magnífics que ombrejaven la placa. Ara hi creixen uns arbres -acàcies?- sense gaire personalitat, i s'hi han hagut de posar tendals. Quina llàstima! Hem d'aprendre a valorar el que tenim i no degradar-ho més; en aquest aspecte, la crisi immobiliària potser farà canviar aquest creixement especulatiu que ho malmetia tot.
