La bunganvil·lea encén la flama
d'un lila intens.
Remor de veus
de tramuntana.
La mar dibuixa ones d'escuma
d'un blanc salvatge.
Tot és en dansa
dins la pineda.
El vent difon
música incerta.
El vol erràtic de les gavines
tanca una crònica
d'humil essència.
Sense herois. Sense gesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada