dimarts, 6 de juny de 2023

Sega


 

El juny la falç al puny.

Dies de segar i batre.

A l’era,

el trill feia voltes.

El xiquets hi pujàvem

com si fos un carrusel

de fira.

Quanta alegria!

Somiàvem amb el pa,

flairós que amorosia

la gana

d’uns anys d’incertesa.

Per Pàndols encara ressonaven

ecos de foc i tempesta.



dijous, 1 de juny de 2023

Paraules


 

M’embriago de paraules.

Recullo almostes de paraules.

Paladejo paraules.

Me’n faig garlandes.

Amor, llibertat, amistat,

pau, entesa, saviesa,

bondat...



Són les paraules

bastió on m’amago

d’altres paraules

de mal pair.

Guerra, crueltat,

fam i misèria.

Niciesa. Pobresa.

Desamor.



Les paraules ho són tot

o no són res.

dissabte, 27 de maig de 2023

Temps


 

El temps passa rabent.

Cada instant un delit

de joia intermitent.

Agafem-nos ben fort

al present!

Siguem com la flor

que perfuma la mà

que l’estreny!

dimarts, 23 de maig de 2023

Maig


 

Maig

Venies cap a mi

a través dels camps oberts

sota el cel esbatanat

de maig.

Camins de flors

guiaven els teu pas.

La roda del pou

girava i girava

l’aigua pujava,

l’hort reverdia.

Tot era ufana!

Les cuques de llum

mostraven

el camí de tornada.

Del campanar del poble

arribava

el so de la campana.

Tu i jo. I la vida

que tot just començava!

Ara refaig els passos

i només m’acompanya

l’eco de les rialles

i el crit de la campana.

divendres, 19 de maig de 2023

estrella

 

Graó a graó,

remunto la carena

de la vida.

Dalt de cim m’hi espera

la clau de volta

de l’Univers,

dins la llum d’una estrella.


dissabte, 13 de maig de 2023

Boulder


 

Boulder, Eva Baltasar


D’aquesta autora n’havia llegit Permagel, que no em va entusiasmar. El fet d’haver-la nomenada finalista del BOOKER INTERNACIONAL ha fet que tingués curiositat de llegir-ne aquesta i Mamut, que en tanca la trilogia.

Com en la primera, Boulder ens explica en primera persona les experiències d’una lesbiana, que té aprensió a la maternitat. El tema pot ser més o menys original, el que fa especial aquest text és la manera agosarada amb què l’autora utilitza l’adjectivació, decidida a deixar impactats els possibles lectors. De vegades, més que impactada, és el meu cas, desconcertada. Calia distorsionar tant el llenguatge?

Acaba la trilogia amb Mamut, incidint en el rebuig a la maternitat.

No sé dir que m’hagin agradat, en tot cas he trobat interessant llegir la seva obra.

dimecres, 10 de maig de 2023

Amiga


 

Dona'm la mà, amiga dels bells dies,

i juntes refarem els camins oblidats

d'un temps en què les roses no tenien espines

i eren les nostres rialles un doll espurnejant.

Pren-me la mà i estreny-la dins la teva,

amb els ulls clucs i el cor assossegat.

Els temps ha desfullat d'una en una les roses:

en resta un perfum tènue al palmell de la mà.

dijous, 4 de maig de 2023


 

Des del balcó de casa veig l'espilleig inconstant

de la llum jugant sobre la superfície de la plaça.

Els arbres de capçades d'un verd nou i brillat,

l'envolten protectors. I els pilons de pedra

desgastats per l'ús, inviten al repòs i a la xerrada.

Mentre els xiquets d'ara juguen adelerats

sense pensar com n'és, de breu, la vida.


Mirant la plaça sento que encara en mi batega

la xiqueta que fou. La noia que vaig ser.

I aquesta dona d'ara. Passat, present, futur

amb tot de llums i ombres em guien pel camí

del no retorn. O del retorn etern

cap al sol del capvespre.


dimarts, 2 de maig de 2023

Complantes XVIII


 


XVIII


Mossego la poma

àcida i dolça

com la desmemòria

d’enganyós recordar.


(Ara, les pomes ja no tenen cucs

com tenien les pomes d’antany.)


Les pomes àcides,

de bon mossegar.

Dolces i amargues

com el bes estantís

de l’amant.


Les pomes collides

a l’hora foscant

que perfumen l’alè

amb un suau perfum.


Mentre retornem,

les cuques de llum

desafien deleroses

el somriure dels estels.


Camí de retorn

cap a un món proper:

sense pomes veres

s’ha mort el pomer.


A la fruiteria, grogues,

vermelles, lluents,

les pomes són figues

d’un altre paner.

dijous, 27 d’abril de 2023

Complantes


 

XVII


Sempre i mai.

Sempre i mai retorna

el riu que va avall.

Les meves rialles,

els meus desenganys.

Sempre i mai.


Sempre i mai

reviuen els paisatges d’antany

que la memòria, traïdora,

revesteix de vellut i brocat.

Sempre i mai.


Sempre i mai

les violes floreixen

i treu fulla el desmai.

El sol fa florir les roses,

que un cop de vent desfà.

(Les fulles pansides

encara ens perfumen la mà).


Sempre i mai,

les hores viscudes,

el bes dels amants,

el plor d’un infant,

la flama que crema,

la pluja que cau,

el cor que batega

pendent del teu pas...

Sempre n’espero el retorn

i no retornen mai.

dimecres, 26 d’abril de 2023

Roses de Sant Jordi


 

L'encant, efímer, de la rosa

consisteix a no saber que demà

serà desclosa.

dilluns, 17 d’abril de 2023

Espill


 

La xiqueta que vaig ser

em mira

des de l’altra banda

de l’espill.

Els seus ulls reflecteixen

tota la misèria

d’aquells anys quaranta

de mal recordar.

Pa de racionament,

restriccions de llum,

llengua prohibida,

foc de clafolls i fum.

La dona que soc,

d’aquells anys, en guarda

la tendresa del somrís

de la mare, una imatge

esvaïda entre boira i oblit.



divendres, 14 d’abril de 2023

Corrandes de la postguerra


 

 XVI


Algun dia, tu i jo serem

polsim d’estrelles

i encara els àlbers, vora el riu,

mostraran

les seves esveltes capçades.

I els rosers del jardí floriran.


Triomfant sobre el sembrat,

tremolaran, airoses, les roselles,

i les òlibes

tornaran a fer el niu al campanar.


Altres boques riuran, altres ulls

ploraran.

Albades glorioses i postes de sol

tintaran el cel de vermell i de lila.

I al cim més alt s’alçarà

l’emblema de la pau.

Algun dia.


dimarts, 11 d’abril de 2023

El dia creix


 

El dia que creix

ens du noves fites

i vells anhels.

dilluns, 10 d’abril de 2023

mona


 Una mona de Pasqua casolana també pot ser pura poesia per al paladar! Sou servits!

dimarts, 4 d’abril de 2023

Publicació.


 Està a punt de sortir a la venda!

dissabte, 1 d’abril de 2023

Foc


 

(Corrandes que semblen oporunes avui)

             XXVIII

A la serra de Pàndols

el foc s’encén.

Correu-hi gent!


Un obús oblidat

en mig del combat

explota furient.


No hi anésseu gent!


Amb ulls de xiqueta

miro fascinada

la flama que s’arbora


El sol es va ponent.


Enrere gent!


Trist tribut

que pagàvem

el vençuts!


I que encara paguem!



dimarts, 28 de març de 2023

Pregària


 

«Senyor, deu-nos pluja

que el mal puja!» Ramon Llull



El cel d’ocàs, vermell i ras,

anuncia pluja o vent,

però sempre guanya

l’empenta del ponent,

el cerç o la garbinada.



Senyor Déu-nos pluja.

Pluja moral, pluja benigna,

pluja que desperti la font

ara callada,

que sigui fecunda i clara

i emprenyi rius i torrents,

però allunya la torrentada

que s’ho endú tot al seu pas.

Déu-nos pluja Senyor!



dissabte, 25 de març de 2023

XV


 

Corrandes

XV


Llengua forastera,

a la trona i a l’escola.

La postguerra

s’allargassa

el temps s’escola

sense pressa.


A l’entrada del poble

hi han plantat

el jou i la fletxa.


El jou el duem al coll,

al cor, clavada la fletxa.


Prohibit el Carnestoltes,

prohibida la disfressa:

-Todo el año es Carnaval!-.


25 años de paz


Ni un hogar sin lumbre

ni un español sin pan.

La llebre encara caça,

no es cansa de caçar.

Els conillets bé s’amaguen.

Boca closa. Llum minvant.


Potser un dia,

potser un any,

tu i jo ballarem sardanes

ben agafades les mans.

Sobre nostre

les senyeres s’alçaran!



dimarts, 21 de març de 2023

Poesia


 

Paraules que es fan a la ment

O es desfan dins del vent.

Espills on em miro i no em veig.

Somnis i cançons. Records indulgents.

Imatges i veus. Pregàries i adéus

Amors i delits. Tot en mi es present.



És la POESIA, on cerco consol

I trobo alegria.

diumenge, 19 de març de 2023

Natura


 

S'omple de noves expectatives

el camí del demà, que ja és avui.

La natura deixondeix la vella saba

i arreu reneix la flor de l'ametller.

Tota ruta és oberta, i tot somni possible.

El meu poble i jo abocats al futur.

dissabte, 18 de març de 2023

XIV


 

Corrandes de la postguerra

       XIV

Als rentadors

de la Font-vella

entre sacsada

i sabonera

les dones passen

la rastellera

de pecats i enraonies

de xafardera.


Ai qui cau a les grapes

d’una bugadera!


Bombolles de sabó,

roba estesa;

al darrer safareig

l’aigua més neta

reflecteix l’últim raig

de claror inquieta.


Capçanes al cap,

panera plena,

tornen les dones

per la drecera

amb l’arrogant caminar

d’una reina.

dimecres, 15 de març de 2023

XIII


 

Corrandes de postguerra

XIII


Cada flor fa primavera

cada oreneta fa estiu.

Cada gota de pluja

fa créixer el riu.


L’aire du sentors

d’ametller florit.


«Lo nóvio i la nóvia

se volen casar,

no tenen cadira

per a festejar.»


Si per Quaresma

prohibeixen el ball

hauran de trobar-se

carretera avall.


Tindrem Pasqua

abans de Rams!


Primavera traïdorenca:

la gelada ha fet estralls!


«Tireu confits

que són podrits,

tireu avellanes

que són fallades.»


La nuvi va de gris.

La núvia va de dol.

Les veïnes passen comptes

assegudes al piló.


diumenge, 12 de març de 2023

Corandes XII


 

XII

Fogueres de Sant Joan

cremeu, cremeu,

Mobles vells, fustam,

taulons, mals endreços,

mals moments,

records ombrius,

i dols eterns.


Ja puja la flama

ja crema el ninot.

Cares enceses,

mirades furtives,

odis i rancors:

flama pura

crema-ho tot!


Farem foc nou.

Cendra esventada

sigues penyora,

nova requesta

i clam de festa.


La nit més curta

encendrà a l’alba

noves fogueres

nova puixança.


El dia creix,

la vida reneix.


dijous, 9 de març de 2023

flor


 

Arreu la primavera

mostra els seus càntics.

Tot reneix, també tu,

petita flors del marge del camí.



dimarts, 7 de març de 2023

Tot m'era llum


 



A la dècada dels deu anys, el món bastia

camins esbatanats per al meu pas.

Tot m'era llum!

A la dècada dels vint, l'amor fornia

filats de voluptuosa iridescència.

Tot m'era somni.

A la dels trenta, la maternitat omplia

la meva vida de vida a desdir.

Tot m'era plenitud.

A la dels quaranta, la universitat obria

noves rutes als senders de la ment.

Tot m'era joia.

A la dels cinquanta, la docència em mostrava

com n'és de meravellós -i difícil-, l'art d'ensenyar.

Tot m'era fortitud.

Als seixanta, vaig descobrir, extasiada

la grandesa de ser àvia.

Tot m'era tendresa.

Als setanta, es va extingir la veu d'aquell

que em fou company fidel de ruta.

Tot m'és record.

Ara soc a la dècada dels vuitanta. En mi perdura

la gràcia de saber que encara soc,

aquella noia dels camins oberts.

Sota els cels de Gandesa.

dijous, 2 de març de 2023

Besllum


 

Entre núvols opacs

s’escola

un besllum de sol.

diumenge, 26 de febrer de 2023

Flor


 

La flor de l’ametller

a esclatar s’afanya

el febrer, traïdorenc,

sempre l’enganya.

dijous, 23 de febrer de 2023

Corrandes XI


 

Corrandes

XI

«Al meu poble,

la pluja no sap ploure.»


La pluja no arriba

o fa estralls.

Asseca el terra

o inunda les valls.


Canta a les teulades

brinca a les canals

omple fonts i sínies,

rius i degotalls.


Les vinyes ufanes

el raïm madur

a verema criden.


Un mal núvol

treu la banya

cel amunt.


La força de l’aigua

tot avall s’ho endú.


Molts se’n van del poble

buscant-se el futur

en terres estranyes.


De migrants,

recordem-ho,

tots n’hem sigut!

(Foto Celler Bàrbara Forés) 

diumenge, 19 de febrer de 2023

Corrandes X


 

Corrandes

X


El riu canta

la font riu.


Mans de flama

hi calen foc.

S’enfonsa entre espurnes

l’altar barroc.


La font plora,

es plany el riu.


Hi havia una imatge

hi havia pastor;

ell se la volia

endur en el sarró.


Les parets ja pugen

per fer-li caliu.

La Mare de Déu

s’hi ha fet el niu.


El riu canta,

la font riu.


Ja la flama

tot ho aflama,

ja la imatge

es va fonent.


Ja l’incendiari

s’espanta.

I amb la boca

amarga riu.


Ja plora la font

ja es lamenta el riu!


Durà una altra imatge

el poble anhelant.

El colom de pau

du amorós l’Infant


El riu canta i riu.

La font riu i canta.

La Verge somriu.

(Foto Royo)


dimecres, 15 de febrer de 2023

Corrandes IX


 

IX

«Conillets amagar

que la llebre va a caçar»

Olor de resclum

l’amagatall.


Mare la meua mare

a la guerra em fan anar.

Fillet del meu cor

no et puc amagar.


Setze mesos vas mamar,

tinc les mamelles eixutes

i els ulls secs de tant plorar.


Ara tens setze anys.

Diuen que ets un home.

I has d’anar a lluitar

per no sé quin bàndol,

sota quin reclam.


La llebre caça

en un riu de sang.

Amb uns prismàtics

en fa recompte

el general.


No hi ha campanes

al campanar:

per fer bales i canons

les van fondre a la fornal

i ni a morts poden tocar.


Dins les trinxera

ossos pelats

al sol s’assequen.

I la llebre riu que riuràs.


diumenge, 12 de febrer de 2023

Corrandes VIII


 

Corrandes

      VIII

Les campanes van tocant,

la processó va avançant.

Amb el penó al seu davant.


A l’arribada al Peiró

es desfà la processó.


De l’espardenya a cavall

arribarem a la Vall.


La costa d’espanta-rucs

fa tornar el peu més feixuc.


Al coll d’Encanar, albirem

un muntanyam imponent.


«Corbera la foradada

(i ara més per la metralla),

Gandesa la flor del món.

Les costes de la Fontcalda

per a mi ben planes són!»


Ai, camí fet de sospirs,

d’esperança i prometença.

Ai, qui no el farà mai més.


El món camina al revés

qui no la fa, se la pensa.

Ens hi va, tant com ahir,

la llei de supervivència.