Can Pantaló. VIII
No volia acabar aquesta
sèrie dedicada als Pantaló sense mencionar el germà del meu avi
Josep. L’oncle Modest Meix i Soldrà. Lo tio Modesto.
Jo no el vaig arribar a
conèixer, però els meus oncles i el meu pare en parlaven amb
veneració. En quedar-se el meu avi cec a causa de cataractes, ell,
que no tenia fills, va ajudar en tot el que va poder els seus nebots.
Sospito que va pagar els estudis de Magisteri de la tia Consolación.
Tal com recorda Anton
Monner, va ajudar a la publicació dels poemes de Joaquim Serres, lo
coco Paisanet. I en va escriure el pròleg del 1917, que es va
conservar en la moderna edició del 2007.
Anton Monner, parlant de
mossèn Manyà, em diu:
Amb
el teu oncle, Modest Meix, van treballar conjuntament per les classes
d'adults, l'ensenyament del català, la Secció Dramàtica, el
teatre, la poesia del Paisanet,
el Bon Mot, el grup de teatre, la societat d'Assegurances i la
creació del Celler Cooperatiu.
Modest
Meix va néixer
el 1854. I va morir 1924. El Llamp, aquella
gran publicació periòdica
gandesana, el qualificà de «Gran
patriota i patrici, el savi, l’home sant venerat
per
tothom
que el coneixia. Notari
de carrera, exercí de Substitut
del Registre de la Propietat, (on encara treballen
o hi han
treballat els seus besnets Josep i David Meix Gràcia). I li
dedicà
un eloqüent
«Adéu al Mestre».
Fundador
i cooperador del Casal
Gandesà, hi fundà amb
Salvador
Povill la Secció Dramàtica.
I ambdós
promocionaren
«la Lliga del Bon Mot» per mirar de combatre els renecs i
millorar la parla de
la
gent d’aquella
època.
Al
Casal Gandesà, va tractar Joaquim Serres, que el duia amb la seva
dona, la Mariana. Va
descobrir,
astorat,
que aquell home humil escrivia versos i
va
animar-lo a fer-ne un edició, que va corregir
i prologar.
Ell li deia Ximo el Paisanet.
Aquest, a la seva mort, li dedicà un epitafi:
«Va
ser un catòlic fervent,
despreciant
la vanitat,
practicant
severament
l’amor
i la caritat.»
Totes
aquestes
dades les he trobat gràcies
a la monumental Història de Gandesa, 2013, d’Anton
Monner, que vaig tenir l’honor de presentar
aquell
any a Gandesa.