Pantaló VI
Caridat i Emili Meix
La tia Caridat -el nom la predestinava-, va fer-se monja de la Consolació que, en aquella època, tenien un col·legi a Gandesa, a can Molles. Va estar molt anys a Veneçuela, com la tia de l’Anton Moner, que pertanyia a la mateix congregació. Després, va estar a Reus, on jo la vaig anar a veure alguna vegada i, finalment a la casa mare, a Tortosa, on va morir. Des de Venessuela ens enviava paquetets amb joguines menudes, cadenetes amb creus i medalles d’or, i perletes de rebuig, ja que va estar un temps a l’Illa Margarida, on se’n pescaven. L’arribada d’aquells petits tresors en temps de postguerra era tot un esdeveniment.
L’Emili, Mílio com li deien tots, va fer cap a Veneçuela, però de seguida en van traslladar la seva germana cap aquí i no va poder ajudar-lo a situar-se. No va fer fortuna com altres. És més, des d’aquell país, els seus cosins Mani, que s’havien establert a Caracas, van demanar a la seva germana Glòria i que els enviés els diners per a l’enterrament. No es va arribar a casar mai. Era força culte i tenia una bona col·lecció de llibres de la Bernat Metge que es va endur amb ell i no sé què se’n va deure de fer.
Que en pau descasin tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada