Can Pantaló V
En Marcial Meix Mani, en quedar cec el seu pare, va anar a treballar a Barcelona amb dos germans, la Glòria i l’Emilio. Allà va fer de dependent d’una botiga. Havia de pujar els cistells de comandes dalt de les cases, sense ascensor-, i les clientes li demanaven si ja tenia l’edat de fer-ho. Una anècdota seva és que el primer dia d’arribar a Barcelona, des de la casa dels oncles, al carrer Avinyó, va anar-se’n tot sol fins al Parc de la Ciutadella i, quan la família estava a punt d’avisar la policia urbana, es va presentar amb una palmereta petita que hi havia arrencat pensant que era un margalló.
Va fer la mili a la marina, a Cartagena, però mai no va embarcar. Això li servia d’excusa per no voler segons quin peix, que deia que ja se n’havia fet un fart en aquella època.
També era esportista i va córrer en diverses curses, la llàstima és que li faltava una mica més d’estatura!
Va tornar a Gandesa cridat per son germà Jesús per treballar al Registre de la Propietat. Allà es va casar amb la Carme Fuster Borgoñón, i van tindre dos fills, el Josep i jo. Quan ell tenia sis anys i jo quatre, la mare es va morir d’una pulmonia. Vam quedar en mans de minyones i de l’abuela Dolores, donya Lola. (D’ella se’n podria escriure una novel·la!)
El Marcial es va casar en segones núpcies amb la Teresa Altadill Ubalde. (Una altra novel·la que demana ser escrita!) D’ella i de son cunyat, Joaquim Altadill, vaig aprendre a estimar Catalunya i la seva llengua prohibida als estaments oficials o/i religiosos. Era neboda de mossèn Manyà, «lo canonge de Molles».
El Marcial tocava el violí i tenia una bona col·lecció de llibres. Tot ho va perdre durant la guerra. Dels pocs llibres que es van salvar, vaig agafar el vici de llegir, mig d’amagat, bona literatura. La Treseta -li dèiem tieta-, em deia que «llegir en faria perdre l’escriure». Profecia que, per sort, no s’ha arribat a complir.
El meu pare era molt de la broma i tothom se l’estimava. En morir son germà Jesús, va agafar el relleu d’«advocat dels pobres».
Ningú no es mor mentre algú el recordi, i jo el recordaré sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada