diumenge, 30 d’abril del 2017

Arbres


Un sol líquid desdibuixa
l'ombra del arbres. Alta la copa
i al cim

rastres de llum entre les tendres fulles.


dimarts, 25 d’abril del 2017

Llegint


EL SIGLO DE LAS LUCES d'Alejo Carpentier

Feia anys que havia llegit aquesta novel·la, que ara he rellegit i m'ha entusiasmat tant com ho va fer llavors. Era l'època del boom sud-americà, en què triomfava García Márquez i el seu “Cien años de soledad”. Però jo preferia aquest autor cubà, al qual, el gran èxit del colombià va eclipsar. Alejo Carpentier (1904-1980) escriu també d'una manera barroca, amb un castellà prodigiós, però el que en Márquez és realisme màgic, aquí és realisme autèntic escrit d'un manera diguem-ne màgica. A través d'un personatge real, Víctor Hugues, ens narra com la revolució francesa, amb totes les seves llums i les seves crueltats va arribar a les Antilles. Amb les noves proclames de llibertat, igualtat i fraternitat, van arribar la guillotina, els abusos i l'arbitrarietat -a mesura que els esdeveniments es desenvolupaven a França: ascensió i caiguda dels girondins, o dels jacobins, fins a l'arribada -i caiguda posterior de Napoleó-. Tots els canvis efectuats a París eren imitats i magnificats a les illes colonitzades pels francesos: Guadalupe, Saint Domingue (Haití), Cayena... Així, es va promulgar l'abolició de l'esclavitud per, més endavant, tornar-la a establir, amb tota la crueltat necessària per reduir una població que ja se sentia lliure. Els europeus, a més dels seus edicte i lleis, hi portaren malalties que van fer estralls entre els nadius.


En fi, una història molt alliçonador servida amb un estil meravellós. Si no l'heu llegida, no dubteu a fer-ho. És una grandíssim novel·la. I tota una lliçó dels efectes nefastos que el progrès mal aplicat pot arribar a produir

diumenge, 23 d’abril del 2017

Sant Jordi


El cavall de Sant Jordi potser es va espantar
davant del drac,
però el seu genet el dominà amb mà segura.
La princesa bé s'ho valia.

      (Apliquem-nos el conte)

divendres, 21 d’abril del 2017

Pasqua



Pasqua s'omple de ressons de la vida que esclata
en cada arbre, en cada flor o matoll.
Per l'horitzó precís, navega
la vela blanca que se m'endú, lleugera,
cap a l'indret remot on recalen els somnis.





divendres, 7 d’abril del 2017

Evocació


Evoco sons, perfums, aurores i capvespres
de llum evanescent. La tarda flueix, lenta.
Cada minut, un record que es disgrega
dins la xarxa infinita del temps.





dimarts, 4 d’abril del 2017

Aniversari


Avui floreixen per a tu les roses
de l'abril. La vida bat intensament
dins del cor, amiga d'hores calmes.
Els anys són un replà d'on contemplem

l'encès fulgor del sol quan va a l'ocàs.  



diumenge, 2 d’abril del 2017