Lluny, pels camps esbatanats
al sol,
la saba fa camí. I els
ametllers desperten
meravellats del llarg
hivern, i esclaten
en una simfonia de flors
que, al vent, tremolen
com papallones blanques i
rosades.
dilluns, 18 de febrer del 2019
diumenge, 17 de febrer del 2019
dilluns, 11 de febrer del 2019
Poema publicat al Facebook
M'adormiré una tarda amb el sol de la posta
dolçament, com un arbre, amb tot de nius d'ocells.
Versos que vaig escriure penjaran de les branques
per qui vulgui llegir-los, ans no es clogui la nit.
Després faran estada amb les fulles ja mortes
fins a ser només terra, que la pluja s'endú.
Tornaran primaveres, tornaran ocellades.
I entremig de les gotes de la pluja d'abril
se sentiran paraules, que algun cop foren meves.
I ara són totes teves, viatger enquimerat.
Les paraules són pàtria per tots els seus parlants.
Poesies 2013
M'adormiré una tarda amb el sol de la posta
dolçament, com un arbre, amb tot de nius d'ocells.
Versos que vaig escriure penjaran de les branques
per qui vulgui llegir-los, ans no es clogui la nit.
Després faran estada amb les fulles ja mortes
fins a ser només terra, que la pluja s'endú.
Tornaran primaveres, tornaran ocellades.
I entremig de les gotes de la pluja d'abril
se sentiran paraules, que algun cop foren meves.
I ara són totes teves, viatger enquimerat.
Les paraules són pàtria per tots els seus parlants.
Poesies 2013
dimecres, 6 de febrer del 2019
Temps
Divaga el pensament per
camins mai fressats.
Fa fred. I el cos demana
calius i certituds.
Enyor del frec a frec dels
cossos. De besos i rialles.
Del temps perdut als revolts
de la vida.
Enyor de sentir enyor. O de
sentir desig.
El temps s'escorre pel
desaigüe dels dies.
dilluns, 4 de febrer del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
