Pèrdua

“Saboquero què has perdut, una agulla i un canut,

mira al cel, no hi és, mira en terra, tampoc.

Pega tres voltes i vine!”, cantàvem fent la rodanxa

a la Plaça Major.

Encara ara els busco, aquella agulla i aquell canut,

i molts altres objectes, olors i sabors que he anat perdent

al llarg de la vida.

Algun dia me n'ompliré les mans!

Raïm

Setembre arriba coronat de raïms.

Camino entre les vinyes, i n'agafo un carroll

que, àvida, mossego, rememorant el gust

d'aquell vi daurat que alegrava el porró.

A poc a poc, retorno al present que m'habita.

Altres llavis riuran amb el gust del vi nou.

Sortida de sol

Els camins de l'enyor estan coberts de boira.

Hi avanço a poc a poc, a risc de desviar-me

i no trobar-te mai.

Arribo fins la fita que assenyala el final de la ruta.

I llavors surt el sol. I el somni s'esvaeix.

A la Maria Dolors

Dóna'm la mà i et donaré la meva.

Així juntes les mans, recorrerem paisatges

d'un verd policromat. O encalçarem estrelles.

Amiga de tants anys, fidel, serena, atenta...

Quan les mans se separin, seguiran junts els cors.

Diada 2019

 Amb la Rosa Maria. Fins que calgui, perseverarem!

Suit escalenca 6

Sonor, el vent, em parla a frec d'orella

i m'explica llegendes que no sé

amb paraules antigues de requesta.

Tanco els ulls i somio que són teves.

Em quedo sola abraçada al no-res.

Rojals

Aquest és la tercera novel·la publicada de la Marta Rojals, que no m'ha acabat de satisfer. Potser a causa de les grans esperances generades per la primera, “Primavera, estiu etc.” que ja van naufragar una mica amb la segona “L'altra”. En aquesta última, explica una història familiar amb capítols curts alternatius entre el present i el passat, descrits amb una certa morositat. I creant unes expectatives que acaben una mica en aiguapoll. L'autora, per confessió pròpia, ha tingut molta cura que els diàlegs siguin el més naturals possible. I això fa que hi abundin els barbarismes. És allò de “la llengua que ara es parla” que tantes discussions va portar en l'època en què Fabra va codificar la llengua catalana. Una posició molt respectable amb la qual no acabo d'estar d'acord. La literatura també ha de ser un model per al llenguatge i no a l'inrevés. En fi, caldrà esperar la quarta!

Suit Escalenca 5

Em fa la pell gust de salobre,

i als llavis em retorna aquell gust teu.

El mar, indiferent, llepa la sorra humida.

Altres pells s'enduran el seu secret.

Suit escalenca

El dia neix a poc a poc.

Des de la terrasseta, el sento arribar

entre xiscles de gavians i volar apressat

d'orenetes. Nou i solemne. Al vespre morirà,

amb resplendors tornassolats d'incendi.

Suit escalenca.

El cel és blau, el mar és blau,

però, a la posta, agafen coloracions

d'un rosa intens, enlluernador.

Els llaços grocs, a la Riba, ens recorden

que ens cal lluitar amb renovat coratge

per assolir la justa i merescuda llibertat.

Cada divendres, trobada a favor dels represaliats. 

 Presideix l'estelada.

 Retallada al capvespre.

 Posta de sol sensacional.

L'endemà, al port.