Desig

 

Desig

Desig de sol i llum. De fruits saborosos. De nits estelades. De xàfecs d’estiu. D’arbres de tardor. D’amors furtius. Desig de tu i de mi. De plenitud. El desig, com aigua molla o un amant impacient, mai no ens assacia.

Toc

 

El toc de les campanes ens avisa

del pas de temps.

Atents a altres invents

deixem passar la vida

sense ser-ne conscients!

Esmaperduts

 

Esmaperduts

Esmaperduts. Garratibats. Esverats. Desesmats. Així avancem a palpentes cap a no sabem on. Aturar-se és deixar de lluitar i acceptar mansament el destí.

Ponent

El vent de ponent

du bafarades

d’aire calent.

De ponent,

ni vent ni gent!

 

Amigues

 

Els ulls de l’amiga em conviden a la fugida cap a horitzons remots on sempre és primavera.

Absències

 

Ací caic i allà m’aixeco,

avanço sense ruta ni guia

pels camins incerts que em marca

el calendari de la vida.

Els anys no em pesen,

em pesen les absències

que encara avui

transitem pels meus somnis.

Alba

 

I al final,

trobarem altres albes

tremoloses de llum

i de promeses?

O tot ens serà pres,

també les albes.

I només restaran

retalls de somnis

a la incerta claror

de l’estelada?

Salvatges

 

Érem salvatges, pobres i lliures. Ara som civilitats, pobres i esclaus. Tristos ramats de bens amb un llop per pastor.

A la R. M.

 

A la R. M.

A poc a poc, aprendràs a assumir

l’essència dels records,

que esdevindran lluminosa

presència. El dolor persistirà

com un rastre somort.

Els dies et duran noves

albes i noves presències.

La vida és un camí

de clarobscurs

que ens acosta a la Llum

més perfecta.

Pluja

 

Dia de pluja.

Tota la Natura exulta

com una núvia que espera

l’abraçada de l’amant.

Ell la cobreix de perles

d’Ofir i diamants.

Dalt del cel,

els trons hi posen

l’himne nupcial.

Espera

 

La brisa belluga

les flors de l’altea.

Tota la Natura

espera i delera

una almoina d’aigua

que ameri la terra.

El déu de la pluja

no hi és ni s’espera.

Cim

 

Cim

Avanço cap al cim amb la passa feixuga. Duc al sarró retalls de somnis perduts, amistats oblidades, rostres desdibuixats i rastres de rialles d’aquell infant que fora pels carrers ensonyats de la meva infantesa.

Dibuix Eduard Barrobés

Insomni

Nit d’insomni. El pensament divaga

per paisatges remots. Tot resta lluny.

Només estrills de veus, de cançons i poemes

deixen rastres de llum en la cambra obagosa

on la nit es demora. Quan deixa pas a l’alba,

arriba el son com un fals lenitiu. 

 

veus

 

Veus

Aquest ressò de veus que sura entre la calma de la tarda d’estiu esmola la meva imaginació inquieta. I em suggereix confidències d’amor o desamor, de ruptura o reconciliació, de vida plena. El silenci esborra les veus i la tarda resta immersa en la més anodina indiferència.

somni

¿La barca solitària

somia singladures

per mars cofats d’escuma

i oceans de coralls

amb platges on s’hostatgen

els caus de les sirenes,

o simplement deleja

la cala solitària

on la lluna festeja

l’inici d’altres albes

sota el signe de Venus

i l’aurora rosada?

No desperteu, la barca!

 

Vita brevis

 

Vita brevis

Som una volva diminuta en la grandària ingent de l’Univers. I només durem un instant en el curs de la roda del temps. Vivim tots els instants en plenitud, o només vegetem?

A poc a poc

 

Pas a pas

Avanço lentament per corriols inexplorats. Cada pas endavant és un retornar al començament primigeni de la vida.

saviesa

 

Cada instant viscut, cada amor perdut, cada llibre llegit i, potser, oblidat, ens aporten saviesa. I sentiment pregon del caràcter efímer de la nostra existència.