diumenge, 27 de maig del 2018

Albes



Els meus avuis són plens dels meus ahirs.
Tota vida és fugida.
I tot record, retorn.
Als caire de la nit, albiro noves albes.

dimecres, 23 de maig del 2018

Casaments


Els confits també es llançaven als nuvis, quan sortien de casar-se de l'església. Tots els xiquets del poble -i no tan xiquets-, ens posàvem a primera fila, per poder-los agafar.
-Tireu confits, que són podrits, tireu avellanes, que són fallades! -cantàvem. I els convidats, normalment els xics fadrins amb les butxaques ben proveïdes, s'hi posaven amb ganes. Més d'una núvia havia de ser salvada de caure a terra o de rebre l'impacte d'aquells dolços projectils.
Més endavant va arribar la moda de l'arròs. Era menys perillosa, però no tan divertida. I alguna veïna, l'aprofitava per treure a atipar-se'n les gallines un cop s'havia acabat!
Les núvies es casaven de negre. Amb mantellina, també negra, al cap. A les pel·lícules ja vèiem núvies blanques, i, com passa amb tot el que surt a la pantalla, grossa o petita, la moda va arribar també a Gandesa. Una de les cosidores que ajudaven la Treseta, s'hi volia casar. Però el seu pare s'hi va negar en rodó. Allà era una cosa massa moderna i fora de costum, i no estava disposat a ser la riota del poble, així que la va amenaçar que, si ho feia, ell no aniria al casament. La noia, amb tota la pena del món, va claudicar. I es va casar de negre, com pertocava!
(De Pa amb vi i sucre, Dibuixos Eduard Barrobés)

divendres, 18 de maig del 2018

Sorra



El passat és oblit. El futur incertesa.
Només som present. Un grapat de sorra
que s'escorre, inestable,
entre els dits de les mans.

dimarts, 15 de maig del 2018

La dansada




A la plaça s'hi ballava la dansada, la jota del meu poble, i a mi m'agradava molt veure ballar-la les dones grans, amb els vestits que duien, faldetes, cosset i una manteleta o mocador a l'esquena. I amb quin salero! La Dansada és de fet un homenatge a aquelles dones que van salvar la nostra dansa típica i ens la van transmetre. Com ens van transmetre la llengua, la cuina -els cócs!-, les cançonetes infantils, i tantes altres tradicions que ens han fet com ara som.
(Pa amb vi i sucre. Dibuixos Eduard Barrobés)

dimarts, 8 de maig del 2018

maig



Ebri de pluja, maig encén el seu estendard de roselles
sobre el verd tendríssim dels sembrats.
Com una donzella coronada d'espígol,
la primavera avança,
precursora dels dies radiants de l'estiu.

dimarts, 1 de maig del 2018

El ministeri...




De l'autora d'El Déu de les Coses Petites, ens arriba ara aquesta altra novel·la. La trama se centra en l'amor que tres joves senten cap a una mateixa dona. Un pretext per a parlar-nos dels problemes del Caixmir, aquesta regió en disputa entra l'Índia i el Pakistan, després de la partició de l'Índia, amb un tercer actor, els caixmirs, que volen independitzar-se d'ambdós estats. A això, li afegim les diferents llengües que s'hi parlen, les enfrontades religions que s'hi practiquen, hindú i mahometà sobretot, les castes, els prejudicis, i les barbaritats que es poden arribar a fer en nom d'un déu o d'una bandera. Tot explicat amb un estil brillant, enlluernador. El mèrit de la traducció, no gens fàcil, correspon a Xavier Pàmies. Una lectura molt recomanable.