divendres, 27 de gener del 2017

Neu


Avui, al cel, hi ha presagis de neu.
Tot està en calma. La terra espera
el màgic toc de fada
que l'embolcalli amb un gran vel nupcial.



dilluns, 23 de gener del 2017

Temporal


Com un brau furient, el mar
avui s'ha revoltat.
Les ones braves, cegues,

bramulen. I es llancen al combat.  

dilluns, 16 de gener del 2017

Abella (Bestiari)



ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!

dissabte, 14 de gener del 2017

Poemari 2017


Quan es clouen els camins
comencen les senderes.
I encara el camp obert.
Per qui vol avançar

no hi ha fronteres!  

diumenge, 8 de gener del 2017

Bladé i Desumvila


De França a Mèxic
Dietari de viatge.
Artur Bladé i Desumvila


Aquest autor de Benissanet, 1907-1995, va patir, com molts intel·lectuals catalans de la seva època, la guerra i el posterior exili a què els va obligar el regim franquista. De jove, havia col·laborat, com molts altres autors de les comarques de l'Ebre, en la publicació EL LLAMP, de Gandesa. I quan va tornar de Mèxic, el 1961, va seguir col·laborant al setmanari ALHORA, també gandesà, on feia memòria d'aquella antiga revista gandesana.

El dietari que acabo de llegir, el va escriure a bord dels dos vaixells que el van dur a terres americanes, el Maréchal Lyautey, de Marsella a Casablanca, i des d'aquesta ciutat a Veracruz, el Nyassa, de bandera portuguesa. En Bladé, com a escriptor de raça, tot i la situació de fugitiu -amb dona i fill-, en què es trobava, no oblidà de consignar les seves impressions, magnífiques, amb un estil que, de vegades, ens recorda el de Pla. Hi ha dos moments colpidors, un quan el primer vaixell passa davant de la costa de Barcelona i els catalans entonen L'Emigrant, enmig d'una emoció que s'encomana a lector. L'altre és quan han d'enterrar -o amarar!-, el cos d'un nena de vuit mesos morta a bord. Algú li havia posat la senyera, a més de la bandera portuguesa, pròpia del vaixell. Això va indignar alguns espanyols que van afanyar-se a portar una bandera republicana al·legant que tots eren espanyols. També consigna les picabaralles entre passatgers, els moments d'alegria i les mesquineses que afloren quan la gent es veu obligada a conviure en un espai reduït. Com diu Sam Abrams: “De França a Mèxic és un document excepcional des d'un punt de vista històric, humà, intel·lectual i artístic”

dijous, 5 de gener del 2017

Reis 2016


Fa fred a fora. Plou. Als carrers solitaris
ressonen, apressades, les passes.
Vianants a la recerca del seu clos paradís:
un caixer on poder aixoplugar-se?
Non-non. Vine son.
Els Reis passaran de matinada.



dimarts, 3 de gener del 2017

Hivern




Als camps gèlids d'hivern
el gebre hi posa
un punt de fantasia.  

(Foto Joan Serra, feta a la Terra Alta)