Bladé i Desumvila

De França a Mèxic

Dietari de viatge.

Artur Bladé i Desumvila

Aquest autor de Benissanet, 1907-1995, va patir, com molts intel·lectuals catalans de la seva època, la guerra i el posterior exili a què els va obligar el regim franquista. De jove, havia col·laborat, com molts altres autors de les comarques de l'Ebre, en la publicació EL LLAMP, de Gandesa. I quan va tornar de Mèxic, el 1961, va seguir col·laborant al setmanari ALHORA, també gandesà, on feia memòria d'aquella antiga revista gandesana.

El dietari que acabo de llegir, el va escriure a bord dels dos vaixells que el van dur a terres americanes, el Maréchal Lyautey, de Marsella a Casablanca, i des d'aquesta ciutat a Veracruz, el Nyassa, de bandera portuguesa. En Bladé, com a escriptor de raça, tot i la situació de fugitiu -amb dona i fill-, en què es trobava, no oblidà de consignar les seves impressions, magnífiques, amb un estil que, de vegades, ens recorda el de Pla. Hi ha dos moments colpidors, un quan el primer vaixell passa davant de la costa de Barcelona i els catalans entonen L'Emigrant, enmig d'una emoció que s'encomana a lector. L'altre és quan han d'enterrar -o amarar!-, el cos d'un nena de vuit mesos morta a bord. Algú li havia posat la senyera, a més de la bandera portuguesa, pròpia del vaixell. Això va indignar alguns espanyols que van afanyar-se a portar una bandera republicana al·legant que tots eren espanyols. També consigna les picabaralles entre passatgers, els moments d'alegria i les mesquineses que afloren quan la gent es veu obligada a conviure en un espai reduït. Com diu Sam Abrams: “De França a Mèxic és un document excepcional des d'un punt de vista històric, humà, intel·lectual i artístic”