Memòria

La memòria és malfeinera. Deixa oblidats parracs a mig sargir. O en recompon d’altres per fer-los d’una enganyosa perfecció.

Migdia

 

Migdia d’estiu.

La ment s’arrossega en la pols dels dies,

entre nostàlgies i un sentiment agredolç

de temps perdut.

Que lluny que queda el resplendor dels astres

en un cel infinit.

Escriure

 

Escriure és evocar. Recordar. Assolir nivells absoluts de llibertat. O caure en una enganxifosa malenconia. Escriure és viure. I també morir una mica en cada introspecció.

Sol

 

Sol ixent

El sol ixent du aparellat un nou dia. No el malmetem. Cap ni un no retorna.

Sol ponent

A sol ponent, s’ajoquen els ocells i les nostres quimeres. Sempre ens queda -pensem-, un demà.

Foto; Josep Garcia

Sinia

 

Caduf

Van pujant des del pou més pregon de l’inconscient ressons de veus perdudes, imatges oblidades, espectres de mal son. La roda gira i gira. Resta cegat el pou.

barca

 

Capaltard baixarem fins la cala oblidada

on les barques reposen amb les veles retudes,

mentre el mar les bressola calmosa

com la mare a un infant que no dorm.

Non-non, vine son. Non-non.

Estiuenques 1

 

Calor

De vegades s’arrapa a la pell, com un amant indesitjat.

Ulls

Del que els ulls no veuen, el cor sí que se’n dol!

Joc.

Joguinejo amb les paraules.

I elles se’n revengen

deixant-me despullats els sentiments.

Poema

Un poema, pot mostrar febleses, o amagar-les entre un garbuix de noms sonors, d’adjectius primfilats i de verbs que no transiten enlloc.

 

Un sol de foc s’abat

damunt del camp obert.

Un nuvolet avança a la deriva.

L’escampa un buf de vent.

Migdia de juliol. Silenci i xardor.

És el son l’antesala de la mort?

Camins

 

Al calze de les mans, retinc almostes

de falsa felicitat.

El dia avança entre plors i rialles,

records corcats

i xiscles d’orenetes.

Tanco els ulls. Em pesen les parpelles.

Dintre silenci. Camins que enlloc no menen,

i anhels sempre latents de llibertat.