Al calze de les mans, retinc almostes
de falsa felicitat.
El dia avança entre plors i rialles,
records corcats
i xiscles d’orenetes.
Tanco els ulls. Em pesen les parpelles.
Dintre silenci. Camins que enlloc no menen,
i anhels sempre latents de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada