divendres, 25 de novembre de 2022

Esperança


 

Cel rogent, pluja o vent.

I és el vent que s’acarnissa

sobre la terra eixuta.

Però que bell el cel quan anuncia

el seu pregó d’esvaïda esperança.

(Foto M. Papaseit)

dimarts, 22 de novembre de 2022

Castanyera


 

L’olor de les castanyes al caliu,

que cou la castanyera, em diu

que la ciutat encara batega, amiga,

entre mig de l’estrident modernor

i la cadència pausada antiga.


dijous, 17 de novembre de 2022

Novembre


Que curt el dia

que llarg el temps

de solitud amiga.

Hores fugaces,

minuts eterns.

En un racó

del menjador,

l’orquídia llangueix.

Lents, els records

es van presents.

Rialles sonores,

mirades furtives,

cançons amb ressons

mans amigues.

Primers amors...

Allunyo el passat

i torno al present.

La nit m’acull

deliqüescent.



dijous, 10 de novembre de 2022

Clotxa


 Elogi de la clotxa

Tan humil, tan saborosa:

pa rodó buidat de molla,

tomàquet escalivat,

una sardina de casc

-altrament dita arengada-

esmollada,

per als llépols, all torrat,

i tot d’oli ben xopat!

Ni els reis ni els papes de Roma

han sentit tan bona aroma!

Amb els dits ens la mengem,

boca i cara ben lluent.

Si és en bona companyia,

xalarem més i millor.

Visca el goig i l’alegria!

I el bon vi de germanor

de la bota del racó!

dijous, 3 de novembre de 2022


He tornat.

Duc amb mi la visió dels carrers,

la llum de la tarda,

la baixada entre xiprers altíssims

al cementeri

on dormen el son etern

tants dels meus,

i on vull reposar jo

sentint el crit del cerç,

del garbí i del ponent!

Duc amb mi

les veus de la gent.

El so de les campanes.

El vol dels estornells.

Aquell sentir-se a casa

i no ser estrangera

entremig de la gent.

Duc amb mi

la visió dels Estrets

i una Mare de Déu

que sempre m’espera

pacient, generosa,

humil i indulgent.


 

dimarts, 25 d’octubre de 2022

Cel de tardor


             A la deriva van les hores,

      els dies avancen calmosos i lents.

      La calor s'allargassa, indolent. 

      Sense demores

      arriben els vents.

dimecres, 19 d’octubre de 2022

Octubre


 

Tanco amb set claus

el bagul dels records.

La vida és

aquest avui

que ara es desplega.

Magranes, castanyes i codonys

em fan l’ullet

a l‘aparador de la fruiteria.

Octubre es vesteix d’or

i d'ambrosia.

Visc l’instant en harmonia

amb el tot i amb el res.

dissabte, 8 d’octubre de 2022

Pluja


 

La cançó sincopada de la pluja

em fa la non-non.

Lluny, als arbres s’espongen

àvids de set i consol.

Els bassals mirallegen

un paisatge que vol i que dol.

La cançó de la pluja, embruixa

la tarda que mor.

dimarts, 27 de setembre de 2022

Tardoral


 

Albes de tardor,

daurades i plenes

de bons averanys.

Magranes al punt.

Primeres castanyes.

La delícia del primer borrissol

de fred sobre la pell.

Benvingudes sigueu

albes de tardor!

Duc al paladar

el gust dolç i aspre

del primer codony!

(Foto M. Papaseit)


dimecres, 21 de setembre de 2022

Verema


 

El raïm està al punt.

Com a un toc de clarí, la gent es desvetlla.

Els camps són plens de gent que s’apressa;

els carros curulls s’encaminen als trulls,

els homes atien les bèsties.

Hi ha olor de most, de suor i de festa.

Algú canta a les vinyes, i el càntic s’eleva

com un himne de glòria.

I tu i jo tastarem el vi nou

com si l’ahir es fes present,

com si no hi hagués hagut demà.

Els peus lleugers inicien una dansa

triomfal aixafant el raïm!

A poc a poc retorno al present.

A la boca tinc un gust d’embriagant

de plenitud. Als ulls espurnes

de daurada joventut.

dissabte, 10 de setembre de 2022

11 Setembre


 

Acaramullo paraules.

En faig un castell amb merlets

i torres de guaita.

I m’hi encabeixo dintre

per defensar cada mot,

cada rim i frase feta,

cada cançó de croada.

Dalt de la torre més alta,

tremolarà la senyera

amb la consigna sagrada:

Cal defensar ara i sempre

nostra llengua catalana.

11 de Setembre del 2022


dissabte, 3 de setembre de 2022

Festes


 

Festes Majors

Les campanes llancen als quatre vents

el seu crit de requesta. I la cercavila,

amb els gegants i els capgrossos,

va engrescant la gent al seu pas.

Olor de cocs, de perfum de noies en flor,

de les cuines on guisen les àvies.

Sentor de joventut i de gresca.

I l’eco del crit al final de la processó:

Visca la mare de Déu de la Fontcalda!

Ho visc i ho revisc, exiliada a ciutat.

El meu cor cor té ara vint anys.

Tanco els ulls i m’endinso en la festa!

diumenge, 28 d’agost de 2022

En homenatge


 

Vicenç Pagès Jordà

Els jugadors de twist

He buscar a la meva llibreria aquest llibre del malaguanyat autor Vicenç Pagès Jordà, que em va agadar força -així com altres seus-, en assabentar-me de la seva mort. Una mort massa prematura. E.p.d.

divendres, 26 d’agost de 2022

A la Maria Dolors


 

Inhòspita, la ciutat em rep

entre espirals de malsons.

Que lluny el mar, que lluny la joia

de l’encontre amistós vora el jardí,

Que lluny el temps de la innocència,

de les converses apassionades,

amb els que ara ja no hi són.

La gata, emperesida, busca carícies

i reclama el seu lloc.

El nostre temps s’ha fos.

Ens resta la nostàlgia del records!


dimarts, 23 d’agost de 2022

Tu


 

En quin indret perviu la fantasia?

Els meus quinze anys són lluny.

Lluny l’alegria d’aquells tardets d’estiu

veient caure les Llàgrimes de Sant Llorenç

dalt d’un cel esbatanat, curull d’estrelles.

Has demanat un desig?

El meu desig estava fet de fum i de rastres

de somnis. Cap no en perviu.

Les pluges de tardor es van endur les roses,

la meva memòria és ara un cel sense estels

només boira i foscor.

Algun estel fugaç travessa la foscúria.

El retinc entre els dits, papallona nocturna.

I sé que ets tu!

dijous, 4 d’agost de 2022

papallona


 

La vida és aquest devessall

de coses i de noses

que gira al voltant

del nostre caminar

sobre el terra inhòspit

o acollidor.

Passa i no deixa rastre

com la petjada tènue d’un caragol

o la claror sobtada d’una papallona

que vola de flors en flor.

dijous, 21 de juliol de 2022

calor


 

Camins de foc, crits de cigala

vent de garbí. A poc a poc

les estrelles fulguren en la volta

infinita del cel de juliol.

Desfullo a poc a poc la margarida,

missatgera d’amor.

Em va estimar? O només va ser

un joc de miratges? Un vol fugaç

un comte de fades a la vora del foc?

L’hivern va glaçar totes les roses,

i el perfum s’ha esvaït

al calaix oblidat dels records.


dimarts, 12 de juliol de 2022

Capvespre


 

Molt lentament, se’ns va escurçant el dia,

creix la calor. Les nits encenen

miríades d’estrelles al cel nocturn.

Però la ciutat n’amaga la claror.

Enyoro aquelles nits de lluna nova

carretera endavant. Els fanals apagats.

Dalt de tot, la Via Làctia marcant el rumb.

Vora la passa,

s’encenien les cuques de llum.

Nostàlgia d’un passat que fou tot gràcia.

Me’n resta alguna espurna, esvaïda,

de claror que estrenyo ben guardada

dins la clotxa del puny!

dijous, 7 de juliol de 2022

Viure


 

Viure és arrossegar un llast

d'ensopecs de la memòria.

Alguns brillen com diamants,

altres com carboncles,

els de més són opacs

i anodins. Viuen en la foscor

com els lladres que, de vegades,

et surten de trascantó.

I tot així són ben nostres!

Viure és arrossegar tot el bo i el dolent

que ens ha fet tal com som.


dimecres, 29 de juny de 2022

Estiu


 


S’allarguen calmosos els dies

el sol, una bola de foc,

recrema els rostolls.

Les cigales, frenètiques,

es freguen les èlitres

dins del bosc.

Tot invita

a encalçar la frescor.

Enyorem el fred a l’estiu

i, a l’hivern l’escalfor.

Vivim plens d’enyor

del que no tenim.

I així se’n escapen

els breus instants de joia

com estels fugaços

que no tenen retorn.


dilluns, 20 de juny de 2022

Foc


 

Cada arbre que crema

són anys de crescuda

feta a poc a poc.

Són anys d’aixopluc

als ocells del bosc.

De donar pitança

als animalons,

oxigen a l’aire

per omplir els pulmons.

De criar pebrassos

pinetells i rovellons...

Cada arbre que es crema

crema tot un món.

dijous, 16 de juny de 2022

Dansada


 

En quin moment alat

vindràs

duent una diadema

de violes al cap

i els llavis curulls

de rialles?

Amiga de dolços records,

missatgera d'esperances,

ballarem la dansada

a la Plaça Major,

el temps s'haurà fos

com un grapat de neu

i només en restarà

l'empremta subtil

de les nostre petjades.

dimarts, 14 de juny de 2022

Via làctia


 Com més gran la sabem, més petis ens trobem. Una volva de pol dins l'infinit univers. . 

dimecres, 8 de juny de 2022

Estela


 

Dintre de mi batega

l'estela dels records!

Joc de la xarranca,

de la corda, del pot...

Olors, sabors i tactes,

imatges, tremolors,

el toc greu de campana,

un silenci obagós...

Dintre de mi batega

un cor d'infant que fou. 


diumenge, 5 de juny de 2022


 

Pròleg, epíleg.

I, a l'entremig,

somni, desig,

insomni.

El corrent del temps

arrossega fantasies

i fantasmes.

dilluns, 30 de maig de 2022

Albes


 

Albes, doneu-me albes

rosades, vibrants,

que despertin ocells

i n'activin els cants.

Capvespres,

doneu-me capvespres

vermells, rutilants,

que anunciïn pluja

o vent desfermat.

I encenguin estels,

nuncis de la nit,

que allunyin neguits

als cors fatigats.

(Foto M. Papaseit)

dijous, 26 de maig de 2022

Arbre mort


 

A un arbre mort


Els camins són celats

les fites oblidades.

Es van buidant els camps,

ja no hi entra l'aladre

ni puja aigua la sínia,

es van morint els arbres

drets i alçurats

com columnes de marbre.

El sol va declinant,

se'n va fonent la tarda.

El cant d'algun ocell

els serveix d'epitafi!

(Foto M. Papaseit)

divendres, 20 de maig de 2022

Hores


 

Com un estel fugaç,

així la vida,

com un cavall veloç,

així les hores.

I no obstant, els minuts

es demoren

i s'allargassen

quan

rere el mirall em busco

i només veig la imatge

d'aquesta dona

que

soc jo o no la soc

un ésser amb mil rostres

superposats.

Altre cop, sense fre,

cau la sorra gra a gra

dins el bulb del rellotge!