En quin indret perviu la fantasia?
Els meus quinze anys són lluny.
Lluny l’alegria d’aquells tardets d’estiu
veient caure les Llàgrimes de Sant Llorenç
dalt d’un cel esbatanat, curull d’estrelles.
Has demanat un desig?
El meu desig estava fet de fum i de rastres
de somnis. Cap no en perviu.
Les pluges de tardor es van endur les roses,
la meva memòria és ara un cel sense estels
només boira i foscor.
Algun estel fugaç travessa la foscúria.
El retinc entre els dits, papallona nocturna.
I sé que ets tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada