El cel ha obert
les seves comportes;
la pluja, tan cobejada,
ha dut frescor al nostres camps
assedegats.
I amb la dolçor
l’amarga roentor
de la pedra.
No hi ha goig sense dolor.
Foto Bàrbara Forés)
El cel ha obert
les seves comportes;
la pluja, tan cobejada,
ha dut frescor al nostres camps
assedegats.
I amb la dolçor
l’amarga roentor
de la pedra.
No hi ha goig sense dolor.
Foto Bàrbara Forés)
El dragó s’enfila
pel sostre de la terrassa.
Podria ser el drac de Sant Jordi
condemnat per la maledicció
d’un déu envejós?
Ara s’alimenta de libèl·lules
i papallones nocturnes
somiant tendres donzelles?
El mar bleeix insomne.
Nits d’agost, calor nocturna,
i somnis imprevisibles
amb vells fantasmes
que retornen intactes.
Les llàgrimes de Sant Llorenç
em recorden
que només som una guspira
dins l’enorme extensió
de l’Univers.
El records, de vegades,
truquen a la porta.
Altres entren
duna manera furtiva,
com lladres en la nit.
Alguns s’acosten tímids
buscant llar i caliu.
Jo espero tremolosa
que, a l’alba, arribis tu!