dimecres, 30 de març del 2022

Aniversari


 

I tot és i res no és.

El perfum de les roses,

la cadència del mar,

el vent de llevant o ponent,

la flor del cirerer,

l'esclat de les roselles

entremig del sembrat...

Tot resta i tot canvia

com l'aigua de la font.

Com la memòria amiga.

Com el record de tu

que el temps ha modelat

per treure'n les arestes

i deixar-ne només la dolçor


(A Miquel, 11è aniversari)

(Foto M. Papaseit)

dijous, 24 de març del 2022

Guerra


 

S'adorm el vent

entre els fulles

d'un verd tendral:

tot és pau i repòs.

Molt lluny, la guerra,

-sempre hi ha guerra

en algun indret

proper o allunyat-,

esmola la falç.

Tremola una mare

gronxant un infant.

dilluns, 21 de març del 2022

Dia mundial de la poesia


 

En quin indret llunyà

s'oculta la fantasia?

Vivim hores prosaiques

sense pes sense brida.

Un temps volàtil

fet de retalls de vida.

Encaixar-los no és fàcil.

Cal anar-los sargint

amb fils de teranyina.

diumenge, 20 de març del 2022

Aniversari


 


A la Maria Dolors


Els dies passen; a voltes

es demoren en minuts

inacabables, altres corren

de pressa com un estel fugaç.

Voldríem estotjar-los a la balma

de les mans i no amollar-los.

Companys, amics de ruta,

ens han deixat en un revolt

del camí. Però els sentim

tan a prop i tan nostres!

Vivim entre records,

sentiments i pregàries.


Per molts anys, Maria Dolors!

dijous, 17 de març del 2022

Trèmolo


 

La tarda grisa, agrisa

les hores insomnes

del meu dia a dia.

A la bassa tremola

un fulgor de fulles

d'un verd tendríssim

que el vent agita.

Molt lluny ressona

el fragor d'una lluita

de vençuts a vençuts.

El colom de la pau

té l'ala trencada.


diumenge, 13 de març del 2022

Sol ixent


 

De vegades, la vida

se'ns esmuny entre els dits,

com aigua en un cistell.

Estrenyem fort els punys

per retenir-la. Cada minut

porta enquibida

una espurna lluminosa

d'eternitat.


(Foto Magda Papaseit)

dilluns, 7 de març del 2022


 

Encara ahir, passejava

sota d'ametllers florits

pel camí del calvari.

Encara ahir, ballava

a la Plaça Major.

Encara ahir caminava

prop de la bassa.

Encara ahir passejava

Farola avall i somiava

en prínceps blaus i besos

interdits de pel·lícula.

Encara ahir.

Avui he despertat dels somnis

amb la pell clivellada

La vida m'ha passat

com un galopada

de cavalls embogits.

Tinc el cor ple de llum

i de nostàlgia l'anima.


dimarts, 1 de març del 2022

Narcís i Eco


 

El Narcís s'acosta assedegat

a l'estany d'aigua clara,

mentre la nimfa Eco el crida

amb sospirs d'enamorada.

I és troba tan bell que no es cansa

de veure's la imatge reflectida

a l'espill de l'aigua.

-Narcís, cis... cis...- va apagant-se

la veu de l'aimada.

Castigat pels déus, ara és un flor

i ella el crida encara

amb ressons d'altres veus.

Preneu lliçó mortals: la vanitat

extrema la castiguen els déus!