I tot és i res no és.
El perfum de les roses,
la cadència del mar,
el vent de llevant o ponent,
la flor del cirerer,
l'esclat de les roselles
entremig del sembrat...
Tot resta i tot canvia
com l'aigua de la font.
Com la memòria amiga.
Com el record de tu
que el temps ha modelat
per treure'n les arestes
i deixar-ne només la dolçor
(A Miquel, 11è aniversari)
(Foto M. Papaseit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada