El Narcís s'acosta assedegat
a l'estany d'aigua clara,
mentre la nimfa Eco el crida
amb sospirs d'enamorada.
I és troba tan bell que no es cansa
de veure's la imatge reflectida
a l'espill de l'aigua.
-Narcís, cis... cis...- va apagant-se
la veu de l'aimada.
Castigat pels déus, ara és un flor
i ella el crida encara
amb ressons d'altres veus.
Preneu lliçó mortals: la vanitat
extrema la castiguen els déus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada