84 Aniversari

Amb el pastís que m'ha fet la filla.

 Els 80 els vaig celebrar amb la família. Aquí estic amb els 4 fills. Enguany no ha pogut ser!

Indrets gandesans. Puig Cavaller.

Puig Cavaller. 
 

Indrets gandesans: Puig Cavaller

Com un sentinella amatent vigiles

el poble i els seus habitants.

La teva silueta ens saluda de lluny

i ens crida al retorn dels bells dies d'antany.

Un cop hi vaig pujar reptant sender amunt,

des de dalt, Gandesa era una princesa

acomboiada per l'ull d'aquell gegant.

Des de dalt. Fotos Glòria Barrobés

 

A sotmeten ens criden tambors de matinada.

I, potser, ens girem, al llit, de l'altra banda.

On són els gonfanons, on són els que ens guiaven

a la lluita incruenta? On ets Tirant, on sou joglars,

on són els almogàvers? Els nostres adalils

s'estan jugant a daus l'herència del seu avis.

Creu Coberta

                                                          Foto Rosa Tena
 

Indrets gandesans: Creu Coberta

L'antiga creu havia estat

testimoni del fervor d'un poble,

patrimoni gloriós, joia ancestral.

Mans incultes l'aterraren

mans que volien venjar,

anys de fam i d'injustícia.

I n'erraren l'objectiu.

Ara, renascuda, tornes a donar

la benvinguda amb els braços oberts,

a gandesans i forasters!

Ametllers

 

Camino entre ametllers que fan olor de mel.

Abelles afanyoses zumzegen entre flors.

El dia creix. I creix el meu anhel

de perdre'm entre branques i aspirar

el seu perfum. Confinada a la ciutat,

somio en la perduda i esquiva llibertat.

Rentadors

 

Passaven bugada, les dones, de roba bruta

i de les últimes xafarderies del poble.

L'aigua del primer safareig era neta i brillant,

s'hi aclaria la roba blanca, sobre l'últim hi suraven

flocs de bromera, cançons i raons ancestrals.

L'estenien sobre les mates, esperant amb paciència

que el sol les eixamorés i no pesessin tant.

Se l'enduien dins les paneres, sobre una capçana, damunt del cap.

Un dia els rentadors restaren silenciosos i buits escoltant

el crit de l'òliba i del mussol, i enyorant temps passats.

Ara no hi són. La remor de les veus s'ha apagat

i l'oblit s'ha fet amo del lloc i l'ha cobert de pols i de pietat!

Teixidor de somnis

 

Neix un teixidor de somnis. (El despertar d'un escriptor)

Ngugi wa Thiong'o

Després dels seus reculls de memòries corresponents als anys d'escola, d'institut, -o de presó temps a venir per la defensa de la seva llengua, el kikuio-, escrits per aquest autor de Kènia, ara he llegit la part corresponent al seu pas per la Universitat de Makerere, a Uganda, en una època en què el Regne Unit exercia el seu poder colonial sobre aquests i altres països d'Àfrica, una anys en què viurà el procès de descolonització i el despertar de la seva vocació literària. En reporto un parell de frases:

“Ens posem màscares per ballar més bé la gran mascarada de la vida.”

“No he cregut ni un sol instant que puguem ser una nació important si no tenim una llengua pròpia amb la qual puguem expressar les nostres aspiracions nacionals i el nostre creixement espiritual”.

Ell ho va fer, i així ens mostra un gran esperit de resiliència que hauríem de fer propi, tot i les dificultats. La traducció és de Josefina Caball.

Llum i foscor

 

El temps, com un lladre ocult entre les ombres

ens va robant fragments de vida, retalls de somnis,

roses i noses.

I ens mostra mil miralls on espillegen

miratges virolats, que mai no foren.

Els passat té dues cares, mig de llum, mig de foscor.

Campanar

Indrets gandesans: Campanar

Vell sentinella de veu altívola a voltes,

a voltes planyívola,

que anuncies les morts, i la vida,

que toques a foc, a Festes Majors,

rosaris, novenes, i l'albada de la romeria.

I sempre present, marques el pas lent

i compassat dels quarts i les hores del dia.

Sense tu, qui sap si el món no s'aturaria!

 

ametller

 

Els arbres d'hivern mostren els monyons

orfes de fulles i de flors. Només l'ametller,

com un campió, o com un cap verd enjogassat,

obre a poc a poc les flores, blanques i rosa,

per fer-nos veure que la primavera,

aquesta dama inconstant, s'apropa.

Les cuques

Les cuques

Julià Guillamon.

Vet ací un llibre de mal classificar però de molt bon llegir. Amb una sèrie d'apunts o de narracions que divideix en tres estius, Julià Guillamon ens introdueix en un univers particular, un món fet de records, de remembrances, de vivències dels estius passats i presents passats a la zona d'Arbúcies, en plena natura, en la qual, l'autor va descobrint (i descobrint-nos!) i classificant diversos insectes, -ell en diu cuques-, unes cuques que, des d'ara, mirarem amb uns altres ulls, uns ulls oberts i entusiastes per la seva diversitat, la seva morfologia, la seva manera de viure, de comportar-se i de subsistir en un món cada cop més hostil. La prosa d'en Julià és neta, clara i fàcil, aquesta fàcil dificultat que només alguns grans escriptors saben confegir. Felicitats, Julià! 

 

Neu

 

La neu cobreix el món

com el vel d'una núvia.

La pluja, fecunda,

se n'endurà els retalls.

Plaça

 

Indrets gandesans: La Plaça

Anàvem a la font a buscar aigua

amb cànters d'argila; i la duien al maluc

dretes i orgulloses com deesses antigues.

De petites, hi jugàvem a conillets amagar.

De grans, hi ballàvem la coca de Sant Antoni

i la dansada de les Festes Majors.

Com una fada amiga, la Plaça acollia

les nostres alegries i els nostres afanys!

indrets gandesans. Perxe

 

Hi vaig viure a sobre, a casa Enriquet.

Recordo la Cinta, que ens feia la feina,

fent esquellots cada cop que un vidu es casava.

Ella no podia fer-ho, el seu home va desaparèixer

durant la guerra incivil. I vivia en terreny de ningú.

Jo hi passava per dintre quan tornava del forn del castell

flairosa de pa i dels cocs que allà s'hi coïen.

(I sempre, sempre, amb un budell mig buit!)

Reis Mags

 

Passen els Mags carregats d'il·lusions

i bones intencions. El dia creix.

I l'esperança d'un millor any reneix.

Dalt del cel es gronxa brillant un estel.