Jordi Valls

 

Valls, Jordi

Ahir tarda vaig assistir a la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, d'aquest poemari que va guanyar el Vicent Andrés Estellés de Poesia, als Premis Octubre de València del 2020. Un premi més que s'afegix als molts que ha obtingut aquest poeta, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, el Vila de Martorell, el Rosa Laveroni etc. Al Jordi Valls li tinc un afecte molt especial perquè va ser alumne meu en un institut de Santa Coloma on vaig exercir de professora de Llengua i Literatura Catalana. En Jordi destacava entre els estudiants perquè era un dels pocs oriünds d'aquesta localitat -els seus companys li deien el “catalán”-. Sobresortia també per la seva sensibilitat envers la llengua. Per això no em podia perdre la presentació de la seva obra, ara que ja puc sortir de casa! Un poemari que promet molt. Ja us en faré cinc cèntims. De moment conformeu-vos amb el començament del primer poema:

“Quan deixi d'escriure

guixaré un darrer mot,

i vull que aquest sigui:

definitiu impactant, rotund.”

Que triguis molts anys a deixar de fer-ho, Jordi!

Manel

 

Al cel s'hi estén un missatge de pluja.

Tu ja no hi ets. Dies de llum i goig,

converses al jardí, els nois que es van fent grans...

Tu ja no hi ets. Els amics ja no hi són.

La vida batega sobre les ales daurades del temps.

L'amor que vas donar reneix en els records.

                                         Paraules per al Manel. 9-6-2021

Lectures

 

Joan-Daniel Bezsonoff: La presonera d'Alger

Aquest és una autor que estimo; la seva dedicació a favor del català a la Catalunya Nord, els seus llibres en un català après a escriure de gran -havia estat educat en francès fora del Rosselló-, llengua que va heretar dels seus avis materns amb qui passava els estius, i que no va gosar parlar fins a ser gran, cosa que feia riure els avis, la manera tan personal d'escriure...

M'ha agradat especialment l'últim que n'he llegit. “La presonera d'Alger”, no sols per l'interès de l'escenari on es desenvolupa la narració: una Algèria que lluitava contra la colonització francesa, sinó, i molt especialment, per la llengua que empra aquest escriptor imitant la parla d'un oficial de l'exèrcit francès fills del Rosselló. Una llengua plena de modismes i girs que no sé si la fan més genuïna, però sí més entranyable i propera.

Corpus

 

Corpus Christi 2021

Balla l'ou, mireu com balla,

no se'n cansa.

Un any més la vida passa

duent promeses de retorn.

Pel cel ben blau

hi corren quatre núvols

anunciant un miratge

de pluja.

Carrer Comerç

 

Carrer Major (Indrets Gandesans)

Ja puja la banda pel Carrer Major!

Les campanes venten i li fan ressò.

Ara són les files de la processó.

De la part de Pàndols s'ha sentit un tro;

l'aigua que es desborda des dels Perdigons

baixa d'ample en ample recordant la riera

que va ser en l'avior.

Després de la guerra li canvien el nom:

un García Valiño de tristos records.

La pau retornada, reviu, i batega,

alegrant els cors. Sempre serà nostre

lo Carrer Major!

Senyera

 

Acaro la correntia dels dies

amb l'ànim incert.

Dolls de claror, embats de llum fugissera,

s'oposen a les hores de foscor.

Però sempre un estel em marca la drecera:

tremola dalt del cim l'ensenya a cel obert!

Roselles

 

El camp és lluny, són vives els roselles

i lluen verds i tendres els sembrats.

Dins la memòria conservo altres vides.

Soc rica de presències. Plena del que he viscut.

Avara dels amors. Presonera dels somnis.

A les mans duc almostes de plenitud

i anhels de llibertat!

Parc Pegasso

 

Aigua i cel, ombres i llums,

el parc espera la passa del vianant

que ha oblidat el rellotge

i s'ha fet amo del temps.

indrets gandesans. Placeta de Missa

 

Indrets gandesans: Placeta de Missa.

Segons expliquen les cròniques antigues

de primer fou un fossar. Allà reposaven

els primers gandesans.

Ara és una placeta tranquil·la

vigilada per l'altiu campanar.

Les hores hi ressonen calmoses.

La vida hi transcorre ensonyada.

Només en dies de processó es desperta

enquimerada i nerviosa. En acabat,

tot torna a la plàcida harmonia del viure

al compàs que marquen les campanes

suspeses entre la vida i la mort.

Visquem

 

Toquen a sotmetent els fulgors del capvespre,

i a bodes ens convida la florida dels camps.

El bosc i el mar ens criden. La vida ens repta:

Visquem a pleret cada amor, cada instant!

(Foto Magda Papaseit)

Lectura

 

El que em queda de tu

per Pepa Aguar

En aquesta narració, que va guanyar el Premi Joanot Martorell 2020, Pepa Aguar ens fa viure com la protagonista s'enfronta a la ràpida decadència de la seva mare,que va perdent la memòria víctima d'una malaltia cruel i irremissible, l'Alzheimer. I com aquesta filla s'esforça a fer-li reviure els moments perduts, el records oblidats. I sobretot el seu afecte.

Escrita amb una prosa molt viva, molt rica i ajustada, que combina el català central, l'autora ha viscut des dels divuit anys a Barcelona, amb el valencià nadiu del seu poble, Benetússer, l'autora ens emociona i ens colpeig. Una molt bona i recomanable lectura.

Rosa desclosa

 

A poc a poc es va morint la rosa

amollant els pètals d'un en un

i, en cadascun, en preserva, ben closa,

la gràcia permanent del perfum.

Sant Jordi 21

 

Un altre any Sant Jordi truca a la porta,

carregat de llibres i roses.

Amb promeses incloses,

d'un món millor, on la salud importa

més que les armes, el poder i el mal.

I la pau regni al cor de tot mortal.

Indrets

 

Indrets gandesans: Sindicat

Les teves arcades ens parlen

de la suor de molts gandesans

per fer-te construir, útil i bell.

Els carros arribaven curulls

de raïm, negre o blanc.

El vi fermentava a les botes.

Un vi que ompliria els porrons

i donaria calidesa a la vida

d'antigues i noves generacions

Tomaquera

 Tomaqueres a la finestra,  la Glòria pot avivar quasevol llavor!

. 

Pluja

 

Com una fada o com una bruixa,

la pluja

reverteix les terres gebrades d'hivern

en gran catifes esmaltades de verd.

I fa rajar dolls d'aigua de les fonts.

Jo la sento caure rere la finestra,

retuda d'enyor!

La primavera, com una bruixa encisera,

desperta els til·lers del passeig.

I les fulles d'un verd tendre

s'engronxen a les branques

amb un deler renovat de vida

i llibertat!

 

Setmana Santa

 

Abril ja s'ha entaulat. Amb el pròleg luctuós

del Divendres Sant i l'esclat, lluminós, de Pasqua.

Olor de mones del Forn del Castell,

amb un ou dur acolorit de vermell

bullint-lo amb tels de ceba. L'anada a la Fonteta,

o al Salt d'Arnal, si encara hi baixava un rajolí

d'aigua neta i transparent. Estrena d'espardenyes

i bates de borreta. Aires de primavera incipient

del camp i de les nostra vida adolescent.

Encara floreix arreu el timó, el romer i la ginesta!

10 Aniversari

 

10è Aniversari

El flux i reflux de les hores empeny els dies,

els anys. I esborra o endolceix els records.

Tu encara hi ets, en els meus. Viatges que vam fer.

Indrets que vas pintar. Aguaits als aiguamolls,

i al Delta, resseguint el quimèric vol dels ocells.

Amics que encara hi són. Amics que van marxant...

La vida, aquest caminar incert envers la Vida.

(Murano 1988)

Dia mundial de l'aigua

 

Mare aigua, que arribes en forma de neu o de pluja,

que corres enjogassada pels rierols i saltes en cascades,

que rages en fonts, i t'allotges en pous ben pregons.

Que fas créixer les flors, els sembrats i tota mena d'arbres.

Que apagues la set del caminant i ens aculls en cadolles,

en llacs i, vora el mar, entre onatges.

I canvies deserts en oasis. Jo et saludo, aigua mare.

I et demano perdó per tots els que t'embruten i t'ultratgen!

En un instant. (Dia mundial de la poesia)

 

“Saps que l'instant conté l'eternitat?” (Biel Mesquida)

En un instant hi caben rialles d'un infant,

un crit joiós d'ocell, el rastre evanescent d'un perfum,

i la teva rialla.

En un instant pot esvair-se un plany. I obrir-se una nostàlgia.

Néixer i morir un desig. Eixugar-se una llàgrima.

Cada instant una porta tancada!

I una finestra oberta al vent de garbinada.

Gambit de Dama

 

Gambit de Dama

Walter Tevis

Traducció Jordi Boixadós i Marc Barrobés

Aquesta és una novel·la de la qual es va fer una sèrie del mateix títol, emesa per Netflix, que ha tingut molt èxit. Una trama força interessant, que t'atrapa des del primer moment tot i tractar-se d'un món, aquests dels escacs, del qual, com em passa a mi, no en coneguis gaire cosa. Un interès atribuïble sens dubte a la traça de l'autor.

Aquest llibre ha estat traduït per Jordi Boixadós i el meu fill Marc. Aquest em va explicar la feinada d'assessorament que van haver de fer per tal de ser fidels i rigorosos amb la nomenclatura d'aquest joc. I, tant ell com l'altre traductor crec que se'n van sortir molt bé.

Enyor

 

Enyor de mar. Enyor de rutes blaves

i mans amigues. De somnis i revoltes.

El present és un caos: rostres emmascarats

com un etern retorn del Carnestoltes!

84 Aniversari

Amb el pastís que m'ha fet la filla.

 Els 80 els vaig celebrar amb la família. Aquí estic amb els 4 fills. Enguany no ha pogut ser!

Indrets gandesans. Puig Cavaller.

Puig Cavaller. 
 

Indrets gandesans: Puig Cavaller

Com un sentinella amatent vigiles

el poble i els seus habitants.

La teva silueta ens saluda de lluny

i ens crida al retorn dels bells dies d'antany.

Un cop hi vaig pujar reptant sender amunt,

des de dalt, Gandesa era una princesa

acomboiada per l'ull d'aquell gegant.

Des de dalt. Fotos Glòria Barrobés