Vella soca oblidada, malmesa pel temps,
que un dia vas ser un arbre esponerós
on niaven els ocells i buscaven ombra
els pastors amb els seus ramats,
els pagesos amarats de suor,
i potser, d'amagat, els amants.
Quantes històries vas viure,
quantes pluges, quantes secades,
quants afanys!
Ara reposes. I potser encara
serveixes de refugi de bestioles menudes.
I somies reviure en les llavors que un dia,
generosament, vas escampar.
(Foto M. Papaseit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada