Des de la finestra, veig la lluna en quart creixent.
Una altra lluna, cada vegada nova i diferent,
cada vegada vella i sorprenent,
oblidada pels poetes que saben que la seva màgia
és falsa: només reflecteix la llum del sol.
Tot i així, quanta serena bellesa ofrena
a l'espill de la mar on s'admiralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada