tardor

 

érem tan joves

i ens crèiem que seríem eterns

ens rèiem del món i de la bolla

jugàvem al Pare Carbasser

amb les penyores marcades

i amb la punta dels dits,

tocàvem els estels

els anys no han esborrat el so de les rialles

ni el gust de les cerves ni l'olor

del pa sortint del forn

no han esborrat el nom amb què em cridaves

sura en l'aire estancat un hàlit de tardor

(Foto M. Barrubés)