dilluns, 31 de desembre del 2018

L'home dels nassos 2018



L'home dels nassos ha tornat a venir
aquest dia últim de l'any que s'acaba.
I jo el busco talment com el buscava
als meus anys d'infant pels tardets gandesans
batuts pel cerç. I sempre em va ser esquiu.
De fet, com tots els somnis.

divendres, 28 de desembre del 2018

Finals de desembre



La lluna, en quart creixent, s'emmarca a la finestra.
El dia s'ha estancat, ni creix ni meix.
Fa un xic de vent,
que agita els arbres del carrer on habito.
Amb la punta dels dits acarono els records.


diumenge, 23 de desembre del 2018

dilluns, 10 de desembre del 2018

Es fa fosc



Es va fent fosc. Els dies són molt breus.
I les hores molt llargues.
Mesuro el temps amb palpentes de cec
i busco una fugida que em dugui a la claror
d'eterna primavera.


dilluns, 3 de desembre del 2018

A la Tresa Ber



Teníem tretze anys, la boca riallera
i al cap tots els pardals d'eterna primavera.
La vida era un camí de roses, sota l'embat del sol,
lleugeres papallones, empreníem el vol
cap a un futur que creiem resplendent.
Ara ja voles sola, acarada a l'etern.
Que la nostra pregària acompanyi el repòs
de l'última morada, del Senyor dins del clos.
                               Carme



diumenge, 2 de desembre del 2018

Vaga de fam


A Bobby Sands

Plana un vel de tristor sobre l'eixorca
cridadissa del buit. Quina basarda
du la pluja d'avui sobre la grisa
petjada de tants peus a la deriva.

Roges roselles no han vist la florida
d'antigues il·lusiona al si covades
de ventres sense por. Vibrants i lliures
en verds espais abocats a l'escuma.

Per què no han de plorar totes les mares
relegades al cor de la tragèdia?
Jo ploro per Creont i per Antígona.

Ploro per cada rosa trepitjada
i per l'odi que empeny qui la trepitja.
Avui ploro per tu i per Anglaterra.
                                                     13-5-81

Poema que vaig dedicar als vaguistes de fam irlandesa, 8 dels quas van morir,


dimarts, 27 de novembre del 2018

Joaquim Forn




Joaquim Forn va entrar a la presó el novembre del 2017, a Estremera, i s'hi va estar fins al 9 de juliol del 2018, que va ser traslladat a Lledoners. Un home honrat, bon ciutadà i pare de família que, tal com diu: “Mai m'hauria pensat que podria entrar en una presó”. I reconeix que té por, un sentiment ben humà. Com ho és el nostre dolor pel seu injust empresonament. N'he he extret algunes frases:

“Els consellers empresonats i els Jordis ens hem convertit en un exemple públic de què els passa als súbdits que s'atreveixen a qüestionar segons quines coses. És com si ens exhibissin en un patíbul ben alt per poder ser vistos per la multitud”.

“Amb la Laura hem parlat d'odi. Jo, a dia d'avui, no sento cap rancúnia envers els responsables que sigui aquí. Sempre m'ha costat sentir odi. Puc tenir un cop de ràbia, però em passa de pressa. Puc tenir un rampell, però com a sentiment sostingut, trobo que és difícil. Per a mi, és inconcebible”.

“Com enyoro Viladrau.
Com enyoro la llibertat.
Com es troben a faltar els amics quan ja no hi són”.

“La nostra ja no és només una lluita a favor del dret a la autodeterminació, a favor d'esdevenir Estat. La lluita que duem a terme davant dels poders de l'Estat també ho és per la democràcia, la llibertat, la justícia i els drets civils”.

Unes confessions sinceres que no et deixen indiferent.

dilluns, 19 de novembre del 2018

Fulles mortes





Quietament, i silenciosa, es van morint les fulles.
Sense rancor. Dibuixant figures efímeres
que el vent modela a plaer.
La seva mort, és l'eterna promesa
d'un nou cicle esplendent.


dilluns, 12 de novembre del 2018

Partal



Nou homenatge a Catalunya, per Vicent Partal

Amb aquest llibre, el seu autor, ha volgut rendir un nou homenatge a Catalunya perquè creu que “hi ha un fil històric que vull reconèixer, una continuïtat entre la Catalunya que va homenatjar George Orwell i l'actual”. I se'n surt molt bé. Fa sobretot un repàs del que han estat el fets polítics i socials d'aquests últims anys amb la claredat i el rigor que li són propis, sense deixar de tenir, com sempre, una visió esperançadora pel que fa al futur del nostre país.

dimecres, 7 de novembre del 2018

Bestiari



ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!

divendres, 2 de novembre del 2018

Dia de Difunts



Us sento en la quietud del vell paisatge
que vigila, amatent, Puig Cavaller.
Ombres amables, que un dia fóreu llum
i ara reposeu en la pau àrduament guanyada.

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Cel gris



Tu i jo en la roda infinita dels dies
que no tenen futur, només present.
Al cel gris s'hi endevina
un presagi de fred, luminescent.

divendres, 19 d’octubre del 2018

Dovlatov


Sergei Dovlatov 1941-1990
L'OFICI

Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'aquest autor rus. I, com els altres, es basa en la seva biografia, bastant moguda, i en els personatges amb qui ha conviscut. Amb un estil que ens recorda Txékhov -d'una tendra ironia-, ens descriu la societat literària de Leningrad, on va iniciar-se com a periodista i escriptor, la qual li rebutjava les obres per no reflectir prou esperit soviètic-, i la posterior arribada i lluita per obrir-se camí a Nova York -on vivia una considerable colònia russa-, sense haver d'abandonar la seva llengua, en la qual excel·lia. Paradoxalment, l'èxit li va arribar primer als EEUU gràcies a la traducció a l'anglès dels seus relats. I la posterior publicació a Rússia, on ara es considerat un dels seus grans escriptors. En transcrit una frase:
Déu m'ha donat el que m'he passat la vida demanant-li. M'ha convertit en un escriptor qualsevol. Un cop aconseguit això, m'he adonat que tenia aspiracions més elevades. Però ja era massa tard. A Déu no pots demanar-li extres.”
La traducció, molt bona, és de Miquel Cabal Guarro.

divendres, 12 d’octubre del 2018

Cruïlla



Joia i dolor s'encalcen en el viure.
I és incert el camí de l'esperança.
M'aturo en la cruïlla de la gran avinguda
del temps. I resto inerta sense guia de ruta
que m'emmeni a la creu de l'últim terme.




dilluns, 8 d’octubre del 2018

Presagis




Cerco en el vol dels ocells presagis imminents
-com feien els antics endevinaires-,
però els ocells només saben volar
i alegrar el món amb càntics exultants.
Les fake news resten per als humans.




dimecres, 3 d’octubre del 2018

Lectures



Per tenir casa cal guanyar la guerra
Joan Margarit



Soc una gran admiradora de Joan Margarit, de qui tinc la majoria de les poesies, així que, quan vaig veure que havia publicat aquest llibre autobiogràfic, no vaig dubtar a adquirir-lo. I no m'ha decebut gens, al contrari. Amb una prosa precisa i fluïda ens explica -i s'explica ell mateix-, d'on neix la gènesi dels seus poemes: d'una infantesa de la postguerra -és de la meva edat-, i d'unes circumstàncies que, en certa manera compartim. Un gran llibre.

diumenge, 23 de setembre del 2018

A Joan



Pensant en tu, evoco aquells tardets d'estiu
que el riure de la garbinada amorosia.
La mort no ens podrà prendre el teu record
ni l'alè de la vida que hi glatia.


divendres, 21 de setembre del 2018

Inici de tardor



S'acosta la tardor d'albes daurades
i boscos incendiats de fulles fugisseres.
El groc es farà rei del cromatisme dels colors.
I ningú li prendrà l'esplendor enardidora
que atia la revolta.
.

dilluns, 17 de setembre del 2018

Soc i seré

                                                                    Foto Royo

Soc vent en el vent, pluja en la pluja,
aigua salada en el mar, aigua dolça en el rierol.
Arbre que fruita i blat que espiga. Sang de raïm.
Em sento part integral de la Natura. Viva!

La mort només serà un punt de retorn. 

dimecres, 12 de setembre del 2018

diumenge, 9 de setembre del 2018

Retorn






A l'hora dels adéus
s'intensifiquen els planys:
-Mai més no ens banyarem en la mateixa onada-.
A l'horitzó, no obstant,
s'albiren altres mars i altres retorns.

diumenge, 2 de setembre del 2018

Set postes i una sortida de sol de sol

Ha estat un estiu pròdig en postes de sol espectaculars.
 Aquesta és la sortida






dijous, 23 d’agost del 2018

Jardí



Divago entre les flors del meu jardí
La bellesa, em recorden, és curta i evanescent.
Però en queda el record, agredolç,
del seu pas en els marges del temps.

dilluns, 13 d’agost del 2018



Em submergeixo en les aigües
gairebé tèbies de la Mediterrània,
tan netes i clares.
El bany em deslliura d'un present de neguits
i em retorna a aquell riu transparent
de la meva joventut.







dimecres, 25 de juliol del 2018

80 anys Batalla Ebre


LA MEMÒRIA DE LA TERRA

La memòria de la Terra està pastada de saba i de fang. De matèria orgànica en descomposició. De pols i de roca, de carbó fòssil i de diamants en brut. Perdura llargament perquè està feta del mateix material que conforma les muntanyes.
Viatja per l’interior de les venes, per l’interior de les branques. Aflora en els borrons de les plantes i en el cor dels humans. I allà se solidifica, convertida en rancúnia, o potser en resignació.
La memòria de la meva terra està pastada amb sang. Sang dels que moriren en les muntanyes de Pàndols, en els afraus de la serra de Cavalls, en els camins tortuosos que menen enlloc, en les tòrrides trinxeres inhòspites, en la set dels pous secs i de les torrenteres eixutes.
Crits, renecs, udols. Com pot manifestar el seu terrible dolor un home, potser un noi que s’acara a la mort? Són veus que encara ressonen en la pau dels sembrats, en la placidesa de les vinyes, al fons dels bocois de vi dels vencedors, i també dels vençuts. Veus encastades a la soca de la vella olivera, de l’alzina retorta, del pi esponerós. Veus que ressonaven les llargues nits d’hivern de la postguerra, dins dels fumerals ennegrits per l’estalzí, dins de les estances sense llum, mentre ens menjàvem el pa negre de racionament, la trista minestra dels supervivents. Quins udols sense resposta, aquelles veus!


divendres, 13 de juliol del 2018

Memòria



La memòria és un calaix de malendreços.
En trec retalls virolats. Perfums esvaïts.
Fotografies grogoses en les quals, tu no hi ets.
I ho torno a desar tot.
Potser, demà, retrobaré el teu rastre.
I el temps s'haurà aturat
dins d'un anell de llum.


diumenge, 8 de juliol del 2018

Una lectura



Contalles de cafè, de Josep Gironès

En aquest volum, a través d'un autor fictici -el propietari d'un cafè de Tarragona- i a manera de Calaix de Sastre, Gironès enfila una sèrie de vivències de personatges, a més de contes, anècdotes, consells, receptes de licors i alguna petita història que situa a la Fatarella. Tot escrit d'una manera amena. Un recull de “Contalles” que fan de molt bon llegir.

divendres, 6 de juliol del 2018

Tarda estiu




Estimo la quietud de les tardes d'estiu,
amb el cel ras i dibuix d'orenetes
festonejant el cap al tard rosat.
I els crits aguts dels infants a la plaça.
Estimar és comprendre la fuga dels instants.
.


dimecres, 27 de juny del 2018

dissabte, 23 de juny del 2018

La Flama del Canigó



Solstici d'estiu.
Fogueres i espetec de coets,
remarquen que el dia més llarg de l'any
comença, lentament, a minvar.
Desig ardent d'empassar-se a glops la vida.
I avís inapel·lable de la fuga del temps.
.

diumenge, 17 de juny del 2018

Ràdio



Bon dia, són les vuit
En aquest llibre, Antoni Bassas, repassa el programa “El Matí de Catalunya ràdio” del qual va ser responsable des del 1995 al 2008, un programa que ens despertava cada matí. I ens aviva la memòria d'aquells anys, amb una infinitat de records i d'anècdotes, de fets memorables, i de gent que hi va intervenir. Uns records que es complementen amb els de la seva estada als EEUU. Una lectura molt recomanable.

dilluns, 11 de juny del 2018

Abella


ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!

(De Bestiari)

divendres, 8 de juny del 2018

Esperant l'estiu



Tornaran a florir mil primaveres,
les roselles riuran enmig de les espigues.
Les orenetes fendiran l'espai.
Dels que vam ser, només en pervindrà
un rastre de perfum entre l'herbei.
.

dissabte, 2 de juny del 2018

L'ou com balla

 Casa de l'Ardiaca
 Claustre catedral