diumenge, 2 de desembre del 2018

Vaga de fam


A Bobby Sands

Plana un vel de tristor sobre l'eixorca
cridadissa del buit. Quina basarda
du la pluja d'avui sobre la grisa
petjada de tants peus a la deriva.

Roges roselles no han vist la florida
d'antigues il·lusiona al si covades
de ventres sense por. Vibrants i lliures
en verds espais abocats a l'escuma.

Per què no han de plorar totes les mares
relegades al cor de la tragèdia?
Jo ploro per Creont i per Antígona.

Ploro per cada rosa trepitjada
i per l'odi que empeny qui la trepitja.
Avui ploro per tu i per Anglaterra.
                                                     13-5-81

Poema que vaig dedicar als vaguistes de fam irlandesa, 8 dels quas van morir,


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada