A Bobby Sands
Plana un vel de tristor
sobre l'eixorca
cridadissa del buit.
Quina basarda
du la pluja d'avui
sobre la grisa
petjada de tants peus a
la deriva.
Roges roselles no han
vist la florida
d'antigues il·lusiona
al si covades
de ventres sense por.
Vibrants i lliures
en verds espais abocats
a l'escuma.
Per què no han de
plorar totes les mares
relegades al cor de la
tragèdia?
Jo ploro per Creont i
per Antígona.
Ploro per cada rosa
trepitjada
i per l'odi que empeny
qui la trepitja.
Avui ploro per tu i per
Anglaterra.
13-5-81
Poema que vaig dedicar als vaguistes de fam irlandesa, 8 dels quas van morir,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada