Avui es commemora -que no celebra!-, el aniversari de l'alliberament
d'Auschwist, aquell camp de mort muntat pels nazis per aplicar la
“solució final” a tots aquells que consideraven inferiors,
gitanos, disminuïts físics o psíquics, i sobretot jueus!
Vaig estar-hi l'agost del 2001, a Polònia. I ens van dur a
visitar-lo. En vaig prendre uns apunts apressats, com sempre que
viatjava, que ara copio de la meva llibreta de viatge.
Dia
13.
Aquesta tarda visitem Auschwitz i Birkenau. No creia que
m'impressionaria tant, ja que ho havia vist en fotos i reportatges
diversos, però m'ha posat literalment malalta. Sobretot m'ha afectat
un munt de cabells de dona exposats darrere un vidre en una sala
immensa i inhòspita. Es veu que els tallaven per poder-los
aprofitar! He hagut de sortit fora per poder respirar aire fresc.
El lloc ara no es veu tan sinistre perquè és molt verd, sobretot
Birkenau, on van cremar els barracons de fusta i van destruir els
crematoris. A Auschwitz, hi van plantar, als carreres, entre els
edificis de maó vermell -havia estat una fàbrica, em penso-,
rengleres de pollancres, uns arbres que s'han fet immensos i donen un
aire més amable a aquell lloc. Però les muntanyes de sabates, de
raspalls, de pròtesis dentals etc. exposats als diferents edificis
et trenquen el cor. I les forques, o les sales de càstig...
Al final del recinte, hi ha una sola força que va servir per
penjar-hi -anys a venir-, el comandant del camp, responsable de la de
deportació i mort de milers d'hongaresos. I gent d'altres
nacionalitats, que van ser concentrades en aquell indret fatídic.
Davant del mur dels afusellaments, el Miquel i jo va resar un
parenostre en silenci per tots ells.
La barbàrie humana no té parangó!