Joaquim Forn va entrar a la presó el novembre del 2017, a Estremera,
i s'hi va estar fins al 9 de juliol del 2018, que va ser traslladat a
Lledoners. Un home honrat, bon ciutadà i pare de família que, tal
com diu: “Mai m'hauria pensat que podria entrar en una presó”. I
reconeix que té por, un sentiment ben humà. Com ho és el nostre
dolor pel seu injust empresonament. N'he he extret algunes frases:
“Els consellers empresonats i els Jordis ens hem convertit en un
exemple públic de què els passa als súbdits que s'atreveixen a
qüestionar segons quines coses. És com si ens exhibissin en un
patíbul ben alt per poder ser vistos per la multitud”.
“Amb la Laura hem parlat d'odi. Jo, a dia d'avui, no sento cap
rancúnia envers els responsables que sigui aquí. Sempre m'ha costat
sentir odi. Puc tenir un cop de ràbia, però em passa de pressa. Puc
tenir un rampell, però com a sentiment sostingut, trobo que és
difícil. Per a mi, és inconcebible”.
“Com enyoro Viladrau.
Com enyoro la llibertat.
Com es troben a faltar els amics quan ja no hi són”.
“La nostra ja no és només una lluita a favor del dret a la
autodeterminació, a favor d'esdevenir Estat. La lluita que duem a
terme davant dels poders de l'Estat també ho és per la democràcia,
la llibertat, la justícia i els drets civils”.
Unes confessions sinceres que no et deixen indiferent.
