La pluja arruixa
fanfàrries i altres noses.
I acompanya silencis.
Toquen a sotmetent les vetustes campanes
de tots els campanars. Via fora, gent!
El mal que ve de ponent va creixent.
I de llevant no arriba cap remei.
Cal subvertir l'orde establert. I fer foc nou
amb pit i cor alçurats cara al vent.
Ragen nit i dia, los xorros de la Fontcalda,
sense repòs. Potser deleren
l'escalfor d'algun cos per guarir-li ferides
i alleugerir tristeses, absències i dols.
Dins l'ermita, una imatge menuda,
acompanya el seu plor.
(Foto Lita Gresa Barceló)
En amagarem com la llavor s'amaga dins la terra
i esperarem el temps de la bonança.
Aleshores creixeran buscant un sol daurat
arbres reblerts de fruits de llibertat!
Pluja amiga, prenya l'oliva i omple els rierols,
fes que ragin les fonts.
Prepara els camps per a properes collites.
Fes bugada dels fums de la ciutat.
Que sota teulat, et rebin rics i pobres.
I procura no fer cap malvestat!
Toquen a dol les campanes, calmoses,
en la nit de Tots Sants.
Les sents, escoltes el seu cant?
Per sobre les teulades molsoses
s'empaiten els gats.
Els sents, n'escoltes el reclam?
La vida i la mort, enllaçades,
ens criden a viure, un a un, cada instant.