![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAtQUr5JXyQBnpfZbSOFx3AO5KO2dibF6lcbEJuO_Lcm153JzJrR3k6a-yU4gI-0kYh292r1t74b9o_WFZfNCIeBB5PTCKhXdy4wc7Ax-o62fO3n8irgdacMuSimu5i3P9Oh8AYFJvS60/s400/Imatge009.jpg)
Escrit el 30 de juliol del 2010, 46 aniversari del casament amb el teu avi. El 31 naixies tu.
Espera
Espero, i l'espera es fa llarga, molt llarga.
El dia és blau, d'un blau pur, d'innocència,
i algun núvol viatger
s'acomiada pel cel d'aquesta tarda.
Vindràs amb el somrís de tot infant,
que cerca adelerat que algú somrigui
i li ofereixi llet, amor i sostre.
Saps Joan,
no tots els nens que arriben en aquest món com tu
són tan afortunats.
Allò del pa sota el braç, no és ben bé cert.
Però tu, i molts més com tu, sou la promesa
d'un món que s'està fent, que ja comença,
entre auguris de pau. Joia de viure.
I el nom de Déu brillant en cada estrella.